La socialdemocràcia recula a Europa

La caiguda de Matteo Renzi arrossegat pel rotund no en el referèndum constitucional italià és un nou revés a la socialdemocràcia a la Unió Europea, que es confirmarà amb molta probabilitat a les eleccions presidencials franceses. Si Manuel Valls o el candidat socialista que en resulti escollit no supera la primera volta, la segona i tercera economies de l’eurozona estaran més encara a mercè de les consignes d’austeritat a ultrança que procedeixen d’Alemanya. El Govern de Berlín, recolzat per Holanda i altres països del nord, ha impedit fins i tot el gir que la Comissió Europea havia iniciat al flexibilitzar la política d’austeritat amb un pla inversor que quedarà segurament en no-res.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

La cancellera alemanya no cedeix en una política econòmica que accentua les desigualtats i frena el creixement, però seria injust atribuir a Angela Merkel tots els mals que pateix Europa. En alguns casos, com l’acollida de refugiats o l’advertència que va llançar a Donald Trump al felicitar-lo pel seu triomf, ha sigut l’única que ha mantingut la dignitat. No obstant, Merkel s’ha vist obligada pel seu propi partit i pels seus aliats més dretans a rectificar cap a un augment de la rigidesa en l’acollida de refugiats per temor al creixement del partit xenòfob Alternativa per a Alemanya. Aquesta marxa enrere és un exemple del que li passa també a la socialdemocràcia europea. Ni la dreta clàssica ni el socialisme democràtic saben trobar la fórmula per combatre els populismes de dreta o d’esquerra, i així estan enfrontats a l’etern dilema d’assemblar-s’hi per desactivar-los o combatre’ls de veritat per derrotar-los amb pedagogia democràtica en el terreny de les idees i els principis. L’alleujament de Brussel·les per la derrota del candidat ultra a la presidència d’Àustria no està justificat quan pràcticament la meitat de l’electorat (un 46%) va votar el polític xenòfob.

Per moltes raons, el fet que només un Executiu socialista, el de Malta (o dos, si s’hi inclou a Portugal), governi en solitari a la UE no és responsabilitat de la dreta, sinó que es deu a la incapacitat de la socialdemocràcia per plantejar a l’electorat un projecte autònom, que no reprodueixi les polítiques neoliberals com si fossin inevitables, mantingui un Estat del benestar amb prestacions dignes i sàpiga protegir els ciutadans castigats per una globalització incontrolada.