Barcelona, capital literària

La casualitat ha volgut que just l’endemà que des del Departament de Cultura commemoréssim l’Any Cervantes, el prestigiós premi literari que porta el nom de l’autor del Quixot hagi estat per al català Eduardo Mendoza. El que ja intueixo que no és tanta casualitat és que els quatre autors catalans que han obtingut el Cervantes –Juan Marsé, Ana María Matute, Juan Goytisolo i ara Mendoza- siguin tots barcelonins. Ja ho va escriure Cervantes, en un dels passatges del Quixot a Barcelona, quan va descobrir per primera vegada una impremta amb el rètol d'«Aquí se imprimen libros». Sí, Catalunya és un país d’editors i de creació literària, i Barcelona la capital cultural del llibre a l’Estat espanyol.

Aquest ecosistema cultural, particular però sobretot obert al món, és el que ha propiciat que històricament es consideri Barcelona com el bressol de grans escriptors en llengua catalana i castellana, i al costat d’autors de prestigi internacional com Jaume Cabré o el mateix Mendoza, la capital catalana ha estat un estímul per a creadors d’arreu del món. García Márquez admetia que «Barcelona era la porta d’Europa», i aquí es van inspirar autors com Roberto Bolaño, Jean Genet, George Orwell o Robert Hughes. Tot un univers que ha comportat que la Unesco la reconegui amb el merescut títol de ‘ciutat literària’.

INDÚSTRIA CULTURAL

És indiscutible que a l’entorn del llibre, Barcelona ha dissenyat una part substancial del seu caràcter cultural, així com la capitalitat de la cultura catalana i, per extensió, una de les capitals culturals internacionals. Va ser a Barcelona on els editors, a finals del segle XV, van fundar la principal indústria cultural de la ciutat i del país. Ara estem davant d’un sector que genera un volum de negoci en el mercat interior espanyol de gairebé 1.100 milions d’euros, una cinquena part del qual és d’obres en català, i que dóna feina a més de 4.500 treballadors. Però seria injust limitar el prestigi de Barcelona en el món del llibre a un sol actor, i només des de la cooperació entre editors, bibliotecaris, escriptors, llibreters i, per descomptat, la societat civil i les institucions, aconsegueix ser una peça clau en la construcció de la cultura catalana des de fa cinc segles.

Notícies relacionades

Eduardo Mendoza, premi Cervantes 2016

Testosterona antiprocés

En l’any en què celebrem Cervantes, Shakespeare, Llull o Caterina Albert, corroborem que la literatura ens ajuda a construir una identitat personal, però també col·lectiva. ¿Que és sinó 'La verdad sobre el caso Savolta',La verdad sobre el caso Savolta' la primera novel·la de Mendoza, amb el títol original censurat pel franquisme de Los soldados de Cataluña, i el seu relat sobre l’època del pistolerisme a Barcelona a principis del segle XX?

Una època que ens connecta directament amb el que va escriure poc temps després, el 1920, l’escriptor francès Jules Romains, després de visitar la ciutat: "Els catalans s'han fet el pensament que una civilització elevada i harmoniosa és una arma gairebé tan eficaç com l’artilleria i passa de moda menys de pressa. Moltes nacions han estat fundades per l'espasa. La nova Catalunya ha estat fundada per llibres”. Mendoza n’és un clar exponent.¡L’enhorabona i per molts anys!