La realitat davant els vells tòpics

Podem afirmar-ho ras i curt: la Universitat de Barcelona (UB) és una universitat de primer nivell i, afegim, de primer nivell mundial, malgrat les dificultats econòmiques i polítiques en què vivim. Dit això, encara a dia d’avui subsisteixen alguns tòpics en la percepció dels ciutadans que difuminen aquesta realitat i que ignoren els resultats i els esforços de les persones que integren la UB. Encara rebem crítiques que ignoren la nostra extraordinària evolució, que semblen associar-nos amb la Universitat d’'El quadern gris' que descrivia Josep Pla. Cal, doncs, refutar aquests tòpics, perquè la diagnosi de les disfuncions ens permetrà obtenir solucions satisfactòries.

Primer tòpic. El professorat universitari és un col·lectiu privilegiat: tres mesos de vacances, horaris no controlats, poques hores de docència.... Una percepció absolutament falsa. Al 2016, no és de rebut confondre períodes no lectius amb vacances, considerar que tenim horaris a mida o pensar que desenvolupem feines confortables, en bona mesura sotmeses al nostre caprici. Les tasques del professorat universitari són objecte de controls periòdics per part de les Administracions públiques. Som avaluats en recerca i en docència al sol·licitar projectes estatals i internacionals. També ens avaluen els editors de revistes científiques, els revisors dels articles que presentem, els nostres col·legues i els nostres estudiants. Som conscients que aquestes avaluacions han contribuït a l’assoliment dels nivells de qualitat actuals, però passen socialment desapercebudes.

Segon tòpic. Sovint és diu que la nostra ubicació en els rànquings universitaris indica que no treballem prou, o prou bé. És fals, però una part de la ciutadania es pregunta com podem parlar d’un professorat expert, d’un sistema universitari potent, quan els rànquings no ens són suposadament favorables.

Convé començar a explicar d’entrada que molts dels rànquings són parcials, configurats des de paràmetres i cultures diferents a la nostra; massa sovint es fan a partir d’indicadors que ens resulten aliens. I així i tot, i atès que la societat para atenció als rànquings, des de la UB hem de reivindicar amb orgull el lloc que hi ocupem. N’hi ha prou de recordar dos rànquings de referència. En el rànquing del Center for World University Rankings que analitza prop de 10.000 institucions i fa la classificació de les mil primeres, la UB és la millor situada, en el lloc 122è. La notícia, però, va ser: “...cap universitat espanyola entre les millors del món”. I davant dels resultats del QS World University Rankings, que dóna a la UB la millor posició, en el lloc 166è del món, es va afirmar que “...només tres universitats espanyoles entre les 200 primeres del món”.

Aquesta és una lectura inexacta, que es desmunta quan s’analitzen els resultats en el seu context. ¿Som conscients que el pressupost de la UB és unes vint vegades menor que el de les primeres del món, MIT, Harvard, Standford o Cambridge? La UB obté uns resultats molt per sobre del que correspondria en relació amb els recursos que té atribuïts. Els seus resultats estan lligats a la dedicació d’un professorat capaç de treballar de manera excel·lent en condicions adverses i malgrat l’escassa sensibilitat universitària dels nostres governs.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Vull esmentar un darrer tòpic: sovint es diu que els universitaris som massa tancats, que vivim d’esquena a la societat i a les seves necessitats. Fals. Una bona part de la comunitat universitària fa un esforç permanent per facilitar la transferència de coneixement, amb el suport d’un personal d’administració i serveis que també treballa de manera incansable.

Dit això, com és que els indicadors favorables no han aconseguit silenciar definitivament els vells tòpics? Potser el darrer tòpic esmentat ens dóna una pista i aporta un repte nou. La UB dels propers anys ha d’apropar-se encara més a la ciutadania. La feina ingent de la comunitat de la UB ha ser degudament coneguda, perquè només d’aquesta manera serà degudament reconeguda. Fa anys que estem treballant en condicions de precarietat i d’incertesa, però no hem defallit, i per això hem pogut incrementar el nombre d’estudiants, acollir professors d’arreu del món, multiplicar la nostra oferta docent, liderar projectes capdavanters o consolidar campus d’excel·lència. Ara ens queda implicar la gent de Catalunya i aconseguir que vinguin a conèixer-nos millor per valorar en la seva justa mesura l’esforç que fem cada dia.