Salari, preu, capital

Mariano Rajoy va reprendre ahir el diàleg amb els sindicats i les patronals. Més que reprendre'l, el va reiniciar perquè no existia des de la reforma laboral a l'inici de la seva primera legislatura. Amb aquesta reforma va definir el seu model de sortida de la crisi: devaluació del preu dels salaris perquè les empreses recuperessin beneficis i poguessin alliberar-se del deute que acumulaven. Aquells objectius s'han aconseguit. Segons les dades del Banc d'Espanya, els beneficis de les empreses han crescut gairebé un 13% durant els tres primers trimestres de l'any. En aquest mateix període, la despesa en salaris va augmentar només l'1% mentre que el salari mitjà va pujar el 0,1%. És evident que la recuperació no està arribant de la mateixa manera a les empreses que als treballadors.

Arribats a aquest punt, Rajoy va marcar la seva línia vermella en el diàleg social: no pensa derogar la reforma laboral que empara aquesta situació de desigualtat creixent. Però està disposat a reformar-la si hi ha acord entre patronal i sindicats. Aquesta ranura i la precària majoria del Govern -com s'ha vist aquesta setmana en la votació al Congrés per augmentar el salari mínim- són l'última esperança que ens queda per sortir del mal pas. Els sindicats s'han esgargamellat exigint la millora dels salaris i la derogació de la reforma laboral. Ara tenen l'oportunitat d'aconseguir-ho. I la patronal hauria de ser conscient que sense millorar els salaris tampoc augmentarà el consum.