Trump i la ruptura generacional

S’hauran de fer moltes lectures de la victòria de Donald Trump en les eleccions nord-americanes contra els pronòstics de les enquestes i els càlculs de l’establishment de Washington i Nova York. Hi ha també una clau generacional. Trump té 70 anys, contra els 47 que tenia Obama en el moment de ser elegit el 2008. Una regressió de 20 anys en l’edat del president que en el cas de Hillary Clinton també hauria sigut de 19 i en el de Bernie Sanders hauria arribat als 25 anys. Alguna cosa no funciona en el sistema polític dels Estats Units, però el mateix podríem dir de gairebé tots els sistemes de democràcia representativa occidentals. Una de les múltiples dimensions de la crisi que vivim té un component generacional. Els menors de 30 anys viuen més malament que els seus progenitors, excepte en el cas de les rendes més altes. De manera que si eren classe mitjana, ara són pobres, i si eren pobres, ara han caigut en la marginalitat. Trump ha promès a aquesta gent i als seus pares tornar a aquell temps passat que era millor, quan els Grans Llacs eren el pulmó industrial del món, quan podien progressar i efectivament ho feien, quan formar-se tenia el premi de pujar a l’ascensor social. Aquell món, els ha dit Trump, tornarà perquè els Estats Units fugiran de la globalització que van impulsar les seves empreses.

Un dels molts consensos que s’ha de reconstruir per sortir de la crisi és l’intergeneracional. La idea de progrés s’ha de tornar a fer compatible amb la de la innovació tecnològica, amb la internacionalització que ha orientat el creixement als països emergents, amb la de la sostenibilitat ambiental, amb la de les societats obertes... Molts veuen en la victòria de Trump l’inici d’una regressió política, econòmica, tecnològica i moral. Em temo que és més un reflux com a reacció a la velocitat dels canvis en l’última dècada. Som davant d’uns resistents que no tenen força per revertir els canvis. Trump només ho podria fer amb una gran coalició amb Putin, May i potser Le Pen. Molts galls en un galliner. Trump és el passat que no passa. Però passarà.