No sé què passarà (ningú no ho sap)

No sé què passarà perquè Donald J. Trump és el president imprevist i imprevisible, i Hillary Clinton era la candidata prevista i previsible. Si alguna cosa ensenya la victòria de Trump és que moltes de les eines que la premsa, els intel·lectuals i els polítics fan servir per a descriure el present i per a prescriure el futur són poc més que la projecció dels seus desitjos, dels seus prejudicis i dels seus interessos. La democràcia és un sistema contra la solitud, contra l’aïllament. T’obliga a escoltar a qui no escoltaries d’altra manera; parteix de la premissa que tant se val com de racional, educat, i ben intencionat siguis, si no fos perquè estàs obligat a escoltar qui consideres irracional, ignorant i mal intencionat, miraries d’encimbellar-te a costa de destruir-los. 

DESTRUCTOR DE CONVENCIONS

Trump és un destructor de convencions. Fins i tot ha destruit la manera habitual de fer campanyes. Si la seva forma diferent i escandalosa de fer i de dir el fa més perillós per al sistema, (i el sistema vol dir també les llibertats i drets i límits constitucionals), per la mateixa raó és capaç d’inaugurar una nova i incerta era política que superi els esquemes polítics, econòmics i geopolítics amb els que el nostre món es mou. Aquest cabreig i aquesta esperança l’han fet guanyar.

Quan Trump diu que anul·larà la llei sanitària d'Obama (que ha estat desastrosa a molts indrets del país); quan diu que mirarà que el dret a l’avortament sigui competència dels Estats, (i no del tot poderós Tribunal Suprem); quan diu que plantarà cara a la immigració sense amagar-se’n; quan diu que revisarà els pactes amb els socis Occidentals, a l’OTAN, al Japó, i a l’Europa sota l’ombra allargada de Putin; quan posa en qüestió els tractats de lliure comerç; quan promet castigar amb aranzels les empreses que deslocalitzin fàbriques a països amb menors costos laborals; quan, en fi, dóna la raó a les intuïcions de la classe mitjana blanca i menyspreada per la política i la cultura, està subvertint no només polítiques concretes, també una jerarquia de preferències, discursos, valors, arguments..

EL SUPREM, UNA PEÇA CLAU

En aquestes eleccions el partit republicà ha obtingut el control dels tres poders del país. La presidència de Trump anirà acompanyada de majories al Senat i el Congrés, i del control del Tribunal Suprem, just quan toca omplir la vacant deixada pel traspassat Scalia, i potser una o dues places més, de les 9 que té el tribunal. Places que són vitalícies i que condicionen les polítiques morals de fons —avortament, matrimoni gai— i qüestions sobre els límits de la democràcia —competències de les assemblees locals—, i molts etcèteres. És un poder immens. 

PORTA OBERTA A PACTES ESTRANYS

Però Trump ha guanyat contra tot l’'establishment', també el republicà, també el dels valors republicans i les seves maneres de fer; això i la seva personalitat heterodoxa obre la porta a imaginar pactes estranys, sorpreses bipartidistes. ¿Un president electe republicà prometent inversió en infrastructures amb arguments propis de Roosevelt-Keynes la mateixa nit electoral?

Però no ho sabem. Això sí que ho sabem.

 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques