«¡Si volgués, avui seria ministre!»

Estan aconseguint un grau de perfecció colossal. Sense cap mena de dubte, 'La Sexta noche' s’ha instituït en el millor xou de debat polític que tenim al telehipòdrom estatal. La bàrbara tasca del polemista Inda, instituït en el Torquemada de Podem, és molt espectacular, però ara mateix la parella Sardà-Marhuenda és la que ens està proporcionant els moments més delirants i impagables. Ahir mateix va passar un incident sensacional. Xavier Sardà és una criatura que, després d’anys d’aprenentatge a 'Moros y cristianos' i, sobretot, a 'Crónicas marcianas', ha assolit un profund coneixement de l’art de la provocació sobre la marxa. El sap practicar amb una mestria insuperable. I aquella nit, veient que Paco Marhuenda es desfeia –com ja és habitual– en lloances a Rajoy i al PP, li va llançar aquest reliquiari. Li va dir: «No cal que facis aquesta propaganda permanent. ¡Desperta Marhuenda! Ja s’ha format Govern i no t’han nomenat ministre. ¡Em sap greu!». ¡Ahh! Quan Sardà llança l’ham, normalment la seva canya de pescar es veu recompensada. En aquesta ocasió, la pesca va ser monumental. En efecte, aquesta vegada Marhuenda va picar de manera fantàstica. Va obrir la boca, es va empassar de cop l’ham, la llinya i la canya, i va exclamar gairebé fora de si: «Que et quedi clar a partir d’ara, Sardà: si jo hagués volgut ser ministre, ¡avui seria ministre! No en tinguis cap dubte. ¡Ministre del que m’hagués donat la gana!». I després d’una breu pausa va afegir: «¿O és que et penses que no tinc cap mèrit professional, eh?». ¡Ahhhhhhh! En aquell moment a casa vam sentir un escruixidor ¡patapam! Era el nostre canari flauta Papitu, que s’havia desplomat. Va caure rodó de la seva gàbia. Totalment commocionat. Al plató, regnava una commoció similar. El presentador Iñaki López cridava, excitat: «¡És el titular de la nit! ¡Paco no és ministre perquè no vol!». Sardà, dret, assaborint el moment, ressaltava: «¡I, a sobre, ministre del que li doni la gana!». I Eduardo Inda, que no va poder resistir-se, va remarcar trencant-se de riure: «¡Rajoy al teu costat és un titella, Paco!».

Home, jo estic amb Marhuenda. El seu mèrit és gran. La feina d’agitprop que ve fent és formidable. Aquí he escrit alguna vegada que una estàtua seva, en un parterre, al davant de la seu del PP, seria un detall de bon gust. Però fer-lo ministre, i que esculli ministeri, seria una mostra de merescuda justícia. L’aplaudeixo. ¡Endavant!