Una nova vida per a l'Arnau

El pòsit històric ha deixat a Barcelona elements d’incalculable valor simbòlic. Un patrimoni material, que ve de lluny, però que també és sentimental. Són moltes les històries i les vivències que bateguen sota la pell del nostre Paral·lel. 

    El Teatre Arnau ha estat, indubtablement, un dels actors més actius d’aquest apassionant escenari urbà. Que ha hagut i sabut interpretar un munt de papers: taverna, billar, sala de cinema, teatre, music hall... Seria difícil imaginar la història del Paral·lel sense ell. Però el teatre on va debutar Raquel Meyer fa 16 anys que té la platea silenciada i les portes tancades. El Col·lectiu Espai Alliberat per a la Cultura el va ocupar fugaçment al 2006 per reclamar que es reobrissin. Malauradament, han continuat tancades. Al barri i a Barcelona. Tancades a la cultura i a la vida ciutadana.  

El debat obert sobre l’Arnau no és nou. Al llarg d’aquests anys, des de diversos espais, com el sector i les plataformes culturals o les entitats veïnals, s’ha reivindicat una nova vida per a l’Arnau. Per això, i per la preocupació de l’Ajuntament –que va comprar-lo al 2010 per salvar-lo de l’especulació i preservar-ne l’ús cultural– recollint una demanda històrica, va impulsar-se des del maig un procés de participació per decidir col·legiadament el seu futur. Un procés que vol ser reflex, també, dels reptes als quals ha de respondre un nou Arnau, a la frontera del Raval i el Poble-sec. Haurà de donar resposta a les necessitats del territori i de la cultura de base; contribuir a generar nous públics, combinant usos; projectar-se a nivell de ciutat, i, sobretot, no deixar de ser una peça indispensable que ens permeti conèixer i reconèixer millor el Paral·lel. 

    La nova vida de l’Arnau, però, no hem volgut que es gesti en un despatx. La cultura no la fa només l’Ajuntament, la fa la ciutadania. Un govern valent l’arbitra, la facilita, la posa en valor i la defensa davant les forces que voldrien tenir-la callada, dòcil i entretinguda per evitar que esdevingui allò que és: una poderosa arma de canvi. 

    El temps de la pedra ha passat. L’aposta cultural ara són els continguts i els receptors d’aquestes noves polítiques: la ciutadania. I el Nou Arnau ha de ser eina de cohesió social i orgull de ciutat. Des del seu renaixement. Per això el procés de participació impulsat s’ha dissenyat per comptar amb un espectre ampli d’actors culturals, veïnals i socials que cuinin a foc lent les seves propostes. 

    Foc lent però transparent i obert, com les jornades celebrades aquest cap de setmana. Dissenyades pel grup motor del procés de participació, arriben just en el moment en què s’obre un horitzó de possibilitats. Fa molt que es treballa en les funcionalitats i usos que ha de tenir l’Arnau. Sobre aquesta feina van caure com un gerro d’aigua freda –¡previsible, però freda!– les conclusions de l’informe tècnic sobre aquest equipament: la conservació de l’edifici actual, per raons de seguretat, resulta inviable. Com a Govern contemplàvem la possibilitat d’una inversió important en la seva rehabilitació. Des de l’inici vam fer una reserva pressupostària en el PIM –subjecta a l’aprovació dels pressupostos– preveient que la conservació i rehabilitació seria costosa. Els resultats de l’informe alerten del precari i fràgil estat de l’edifici. L’Arnau s’haurà de fer de nou. 

Hi ha acord per a la conservació de la memòria d’aquest equipament. Des de l’Ajuntament pensem fermament que s’ha consolidat un espai de treball en condicions de poder afrontar aquest nou repte: la conservació i la construcció del Teatre Arnau. 

Notícies relacionades

Salvem el Teatre Arnau es dissol després de saber que l'edifici ha de ser demolit

El teatre Arnau no té solució i serà enderrocat

    El Teatre Arnau és un testimoni imprescindible dels canvis a Barcelona. I com a ciutat tenim l’obligació de preservar el patrimoni ciutadà i cultural. Tindrem un nou Arnau, que inclourà el millor del seu passat i serà, alhora, emblema d’un canvi de paradigma en la gestió, definició i projecció. Alçarà el teló amb la força dels veïns i veïnes i de les entitats socials i culturals, que s’encarregaran, plegats, de la seva programació, gestió i usos. 

    Ho diu la Plataforma Recuperem l’Arnau i ho subscrivim: fins ara definíem un projecte en base a un edifici i ara imaginem un edifici en base a un projecte. Haver d’enderrocar l’Arnau és un entrebanc. Mirem, però, de veure aquesta notícia com un entreacte, com un gir de guió. La funció només ha fet que (re)començar, ¡i aquesta vegada té tots els números per acabar en un ensordidor aplaudiment!