Baixen al búnquer per por del PP

Estan espantats per la investidura de Rajoy i pels anys que vénen de govern del PP. I han entrat en un búnquer, sota terra. Estic parlant de Wyoming i la seva tropa d'El intermedio (La Sexta). S'han proveït copiosament de llaunes de menjar, mantes, matalassos, llanternes, molt de préssec en almívar i un telèfon de campanya amb què parlen amb els enviats especials que tenen a la superfície perquè els expliquin el que passa. Thais Villas, a l'estació de Sants de Barcelona, advertia que hi havia cues immenses de catalans que s'apilonaven als trens rumb a l'exili de França. Gonzo, a la Direcció General de Trànsit, informava que totes les carreteres d'Espanya estaven col·lapsades amb vehicles plens de famílies fugint a la desesperada. Dani Mateo, a la Puerta del Sol, deia que a l'administració de loteries Doña Manolita, en lloc de repartir dècims, ja només repartien cartilles de racionament. ¡Ahh! Sembla que El intermedio, acollonit, es prepara per resistir al subterrani en els pròxims anys. Home, des del punt de vista del sarcasme els ha sortit una escenificació fantàstica. Hem disfrutat. Però l'estupenda paradoxa d'aquest esquetx és que, vist des d'un altre angle, l'exclusivament televisiu, la investidura de Rajoy és la garantia que la supervivència d'El intermedio està assegurada. Estan de sort. Amb el PP governant, no els faltarà material. La seva mordacitat ens seguirà alimentant.

Aquests dies precisament Wyoming està circulant per platós molt variats presentant el seu primer llibre de memòries (¡De rodillas, Monzón!). Al programa Divendres (TV-3) i a La Sexta noche, per exemple, va rebre un tractament estel·lar. Aquest primer tom de records sembla que està centrat en la seva infància, potser fins als 17 o 20 anys d'edat. Home, el més interessant de Wyoming jo crec que comença a partir dels seus 40 anys, quan va debutar a la tele amb La noche se mueve (Telemadrid), El peor programa de la semana (La 2) i el seu inoblidable Caiga quien caiga (T-5). Els ullals de tot mossegador, a partir dels 40, arriben al seu millor afilat. A Divendres, per exemple, potser cansat del massatge, va deixar anar de cop i volta: «I aquí a Catalunya autopistes de pagament que havien de revertir al poble al cap de 30 anys, però que les han tornat a prorrogar 30 anys més». Sí, senyor. I així fins a l'eternitat. ¡Ah! És el que té entrevistar un mossegador experimentat. En qualsevol moment et fa un ¡flist-flast! i deixa TV-3 descol·locada.