L'ornitorinc de l'arca de Merlí

A  més de ser una excel·lent telesèrie, Merlí (TV-3) serveix de plataforma per anar dipositant temes d’incidència social i per anar fent pedagogia sobre la marxa. Aquesta setmana, a l’institut ha irromput una criatura transsexual. És la professora Quima, que va néixer Joaquím però s’ha transformat en transsexual. La interpreta magníficament l’actor Manel Barceló. L’enrenou que s’arma és considerable. La Coralina (l’estupenda Pepa López), amb el seu estil sibil·lí i contingut, no pot suportar que un transsexual sigui professora a les seves aules. Li diu al veure-la aparèixer amb talons i faldilla: «La dona autèntica sóc jo». I la Quima li contesta: «I jo sóc una senyora». O sigui, puc ser transsexual, però encara hi ha classes. Apa, entoma aquesta. ¡Ahh! El contrapunt d’aquest combat és el Merlí, que recolza la Quima amb gran entusiasme. Al principi es produeix entre ells dos una conversa interessant. El Merlí, subjugat perquè la Quima significa molt de subversió i d’alteració d’unes normes arnades, li diu. «M’agrada molt que siguis aquí. ¡Remous consciències!». I ella li contesta. «Jo no he vingut aquí a remoure res. En el fons, continues veient-me com un home disfressat de dona.  Per a tu sóc l’ornitorinc d’aquesta arca de Noé». Interessant. Efectivament, l’ornitorinc és un animalet d’una raresa fantàstica: és mamífer, però pon ous. Ara mateix, Frank de la Jungla, que és a Austràlia, ens ho està ensenyant a DMax. Amb aquesta normalització de la transsexualitat que ens proposen a Merlí, la polèmica està assegurada. Pot oferir-nos futures escenes conceptualment molt sucoses. Però també reclamo que no descuidin l’Elisenda, aquella criatura que està tan enfeinada impulsant el procés per la via de les ballades de sardanes a Talamanca. ¡Ah! Aquesta arca de Merlí està demostrant que hi ha més ornitorincs dels que la Quima pugui sospitar. 

EL ‘CARINYO’ DE LA ‘COBRA’

El més tremendo no va ser la gairebé imperceptible cobra de Bisbal quan els llavis de Chenoa s’acostaven (OT: el concierto, TVE-1). El gran desaire va ser quan li va deixar anar davant de la immensa audiència extasiada: «Sempre t’he tingut molt de carinyo». Homeee... Com va dir ahir Jordi Bianciotto en aquest diari: «Desenllaç matador». Efectivament. Amb aquest gèlid i distant «molt de carinyo» semblava que estigués parlant amb la cunyada. Un «¡T’estimo!» hauria sigut el més  adequat.