tu i jo som tres
Buscant el cop de puny
Chicote i el cuiner Rolan van arribar a les mans a ’Pesadilla en la cocina’ (La Sexta). /
A 'Pesadilla en la cocina' (La Sexta) han descobert que barallar-se a clatellots dóna un plus d'audiència extraordinari. L'altre dia, Chicote va estar a 'El hormiguero' i Pablo Motos li va preguntar: «¿Quantes vegades han estat a punt de donar-te una hòstia aquesta temporada?». I Chicote va contestar: «Un parell, però emesa, només una». Efectivament. Aquella «hòstia» emesa va ser fa dues setmanes, quan va visitar un restaurant del barri de La Estrella de Madrid. Allà va tenir una topada aspra amb el cuiner Ronal, una criatura cepada, un autèntic armari, que en vista que Chicote l'anava esbroncant i humiliant li va llançar una contundent manotada. El moment va aconseguir una gran ressonància mediàtica. O sigui, que la cadena i els que fan el programa van tenir una alegria molt gran. Però des d'un punt de vista estrictament pugilístic, cop de puny, el que se'n diu un bon cop de puny, no van arribar a donar-l'hi.
Home, això s'ha d'arreglar. Ens queda la il·lusió i l'esperança que en aquest pròxim programa encara no emès, del qual parlava Chicote a 'El hormiguero', es produeixi la trompada. Si és possible, amb un primer pla d'un ull de Chicote ben morat. L'èxit de 'Pesadilla...', que ja va per la cinquena temporada, és innegable. Això dels escarabats, la brutícia i el greix, els segueix funcionant molt bé. Però ara estan experimentant nous estímuls. Buscar el cop de puny ara és prioritari. D'això se'n diu progressar. Les masses teleaddictes estem expectants.
LIQUIDANT 'LA SONATA'.- A 'La sonata del silencio', culebró a l'estil d'aquells serials de Sautier Casaseca dels anys 60, li deuen quedar un parell de telediaris. TVE-1 ja col·loca els capítols de dos en dos, o sigui, traient-se'ls de sobre a tot drap. Ho celebro. És un exercici malaltís. I, a més, amb molta trampa. Ja els vaig dir que han dibuixat un Madrid del 1945 a base de crear una bombolla de pillos, estraperlistes i truans. Però evitant qualsevol referència al franquisme, que estava fins a la sopa i era el que llavors dominava. Pot ser Madrid o pot ser tranquil·lament Tegucigalpa. S'han permès, això sí, mostrar-nos una pinzellada de l'ambient de l'Espanya d'aquells anys: fan aparèixer un grup de vàndals republicans que assalten domicilis de gent de bé i ordre. ¡Ah! Que desagradables i vulgars, els republicans. S'han oblidat dels altres, els de les tropes nacionals. Era d'esperar.
