Factor humà i productivitat en la indústria 4.0

Les màquines s’han anat introduint en el procés productiu de manera  progressiva des de la primera revolució industrial, fonamentalment substituint la mà d’obra o ampliant les seves capacitats. Aquest fet ha representat un espectacular increment de productivitat que, juntament amb la globalització, ha transformat profundament el mateix sector industrial mitjançant l’externalització d’activitats productives, especialment les de serveis per a la indústria, i ha incidit en un notable increment de la competitivitat i, consegüentment, en l’off-shoring cap a països amb més bones condicions de productivitat.

La productivitat seguirà sent essencial per sobresortir en aquest entorn tan competitiu, però ¿d’on han de venir les millores necessàries en l’anomenada indústria 4.0?

LA FEINA LOCAL, CADA VEGADA MÉS REDUÏDA

L’eficiència de les màquines serà pràcticament la mateixa a qualsevol lloc del món, ja que els seus fabricants seran globals, i la utilització local de la feina continuarà sent cada vegada més reduïda, per aquest motiu la seva aportació a la productivitat diferencial serà també reduïda. En aquest context, la productivitat haurà de venir d’altres factors, com la integració de les màquines en el sistema productiu, especialment en la logística dels proveïdors; l’excel·lència en el seu manteniment, que permeti augmentar la seva disponibilitat; l’increment de la seva flexibilitat, per adaptar-se als continus canvis de la demanda, etcètera. I és en aquest punt on tenen un paper fonamental els recursos humans, però amb perfils molt diferents dels actuals.

Contràriament al que es podria esperar, en un entorn altament tecnificat, les habilitats que es requeriran han de tenir un component més emocional i menys racional. Perquè els temes purament mecànics i racionals s’acabaran automatitzant, mentre que els emocionals quedaran en l’entorn humà, almenys en l’estat actual de la tecnologia. 

És a dir, que les coses previsibles s’automatitzaran, mentre que es necessitaran més habilitats humanes tendents a solucionar el que no es pot preveure.

EN EFECTE, es necessitaran capacitats de coneixement, naturalment, però molt més d’imaginació per idear solucions o per innovar nous processos; de lideratge, naturalment, però especialment en entorns complexos; de treball en equip, naturalment, però fonamentalment enfocades a la realització de treball col·laboratiu. Per exemple, segons un estudi recent del World Economic Forum, les habilitats menys requerides el 2020 seran les físiques (4%) i les relacionades amb els continguts (10%), mentre que les més demanades seran les de resolució de problemes complexos (35%) i les de relació social (19%).

DISMINUIR EL DIFERENCIAL DE GÉNERO EN LA INDUSTRIA

ALGUNS estudis remarquen, a més a més, que aquests trets més emocionals, tradicionalment més relacionats amb el gènere femení, podrien representar una oportunitat per accelerar la disminució del diferencial de gènere en el treball industrial, que presenta una evolució tan lenta que s’estima que, al ritme actual, podria trigar a igualar-se una mica més de 100 anys.

    Finalment, s’ha de dir que, com que la qualificació en aquestes habilitats més humanes i no el cost de la mà d’obra serà l’aspecte més determinant en la productivitat, s’obre una oportunitat també per al re-shoring industrial als països amb més condicions i capacitat de generar perfils amb les característiques indicades anteriorment.

PERÒ TOTES aquestes transformacions no succeeixen soles, en realitat són oportunitats que s’han de gestionar adequadament perquè es converteixin en realitats. S’haurà d’actuar, per una banda, en l’àmbit formatiu, preparant les noves generacions en coneixements tècnics capaços de crear i sustentar les infraestructures tecnològiques necessàries.

Notícies relacionades

Esplugues és Úniques

¿I qui guanyarà el festival d’Eurovisió?

Però també, especialment, en el foment d’habilitats creatives, de relació social, de presa de decisions en entorns incerts, de lideratge facilitador, etcètera; habilitats necessàries per a la gestió de la complexitat del nou entorn productiu. 

I per una altra, en l’àmbit dels governs, creant les condicions perquè les noves formes de treball, les noves empreses productives i els sistemes d’innovació que les propicien puguin florir i desenvolupar-se. No és tasca fàcil, però és imprescindible per poder aprofitar el nou entorn que ofereix l’anomenada indústria 4.0. H