Que ho disfrutin

M’agrada cantar al cotxe. M’agrada cantar tot i que desafino i m’agrada gravar-me cantant al meu cotxe  amb el mòbil i compartir-ho a les meves xarxes socials. Ho confesso. No tinc vergonya de fer-ho ni d’admetre que m’agrada.

Tot va començar amb la meva amiga Anna Maria. Tots dos refugiats al seu cotxe esperant que la seva filla sortís d’un concert per a adolescents. I va sonar un gran tema dels anys 70 a la ràdio. Ens vam posar a cantar. I després va venir un altre hit. Adéu avorriment. Al tercer èxit consecutiu ens vam dir: «¿Per què no ho gravem i ho pengem a Facebook perquè se’n riguin els nostres amics?».

Si ens volen buscar, l’etiqueta és #AnnaMariayJorgito. Des de fa 18 mesos no hem parat de fer-ho cada vegada que ens veiem: sopar i després cançó al cotxe. No serem modestos. Tenim autèntics talifans que ens sol·liciten cançons. «Fes-me una Massiel… O uns Pecos». És cert. Tenim fidels seguidors que esperen el diumenge al matí per veure el vídeo que hem gravat la nit anterior.

Resulta que som graciosos. No cantem bé, gens bé, per descomptat, però ho suplim amb coreografia i molt d’entusiasme. El que no som és originals. Tafaneges per les xarxes i hi ha centenars, milers de bojos pel món com nosaltres que fan exactament el mateix. El fenomen té la seva màxima expressió amb el britànic James Corden. És la nova estrella de Youtube i la sensació al magazín de la CBS The Late Late Show. Corden convida al seu carpool karaoke celebrities, des de Michelle Obama fins a Britney Spears. Es tracta d’un format d’entrevistes espectacle on el convidat canta mentre viatja. Vaja, com nosaltres però amb mitjans tècnics.

¿Per què fem el que fem? I ¿Per què a la gent li agraden els carpool karaoke? Profunds estudis neurològics són unànimes a marcar el gust per la música com un tret innat en l’ésser humà. De fet, l’oïda és el primer sentit a desenvolupar-se quan encara som a l’úter matern. Ens agradar escoltar música i cantar-ne. ¡Que aixequi la mà qui no hagi cantat alguna vegada un I want to break free passant l’aspiradora! L’invent del karaoke és una de les grans contribucions del Japó a la cultura pop. Just aquests dies es commemoren 15 anys de la primera edició d’Operación Triunfo. Tot un esdeveniment televisiu que va donar pas a altres formats, tots exitosos, com La voz, Tu cara me suena…

Perquè ens agrada la música, ens agrada cantar i somiar… George Cuckor el 1954 firmava La rubia fenómeno, una comèdia àcida contra la fama i la publicitat de la mà de la seva protagonista, una innocent Judy Hollyday que llogava una tanca publicitària a Columbus Circle per anunciar-se a si mateixa i triomfar a Nova York.  

Va ser Andy Wharhol qui va dir que, en el futur, «tothom serà famós mundialment durant 15 minuts». S’equivocava. Ara, amb Instagram i els hashtags adequats, amb un sol minut n’hi ha prou. Gràcies als nostres smartphones amb càmeres integrades, el 4G i les xarxes socials no necessitem contractar cap tanca publicitària. 

Però ¿per què al cotxe? Simple. Passem hores al volant. Algunes estadístiques assenyalen la diabòlica xifra de 666 hores a l’any. No obstant, fins avui, quan un entra al cotxe s’entreté com pot davant un semàfor en vermell o la caravana del diumenge. El cotxe és la nostra segona casa. Un espai tancat, íntim, on ningú ens veu o això s’imaginen els obsessius de la neteja nasal… ¡¿No és millor cantar que furgar-se el nas?!

Alguns consells per iniciar-se en el carpool karaoke: primer, escollir bé la cançó, un superhit conegut, amb una melodia encomanadissa que reconegui la majoria del públic. La música té el poder de despertar emocions i evocar moments. La seva cançó ha de transportar el seu públic a les seves pròpies vivències.

Segon, respectar les normes de trànsit. Important, necessari i obligat.

I tercer, Val més cantar amb el vehicle estacionat, perquè segur que hi haurà altres moments per cantar, però de vida només en tenim una i val la pena viure-la.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Així que cordi’s el cinturó i canti i balli com si no hi hagués demà.

Que ho disfrute. Que ho disfrutin.