tu i jo som tres

Per sort, mediten tancar-lo

2
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

Escric aquestes línies quan acaba de sortir la notícia que A-3 TV suspèn cautelarment noves gravacions d''El amor está en el aire'. Celebro aquesta decisió, que espero que sigui definitiva tot i que quedin tres programes gravats. El que fan allà produeix un rubor molt gran. Aquesta setmana, la vergonya aliena va ser notable amb el cas d'una senyora viuda que es va presentar per donar-li una sorpreseta a un exmarit que havia tingut 20 anys enrere. Volia dir-li personalment que segueix estimant-lo. L'home, que era al programa amb la seva actual dona, es va quedar estupefacte. Volia que se l'empassés la terra. «Vingui, vingui aquí amb nosaltres i parlem», li deia el presentador Juan y Medio a l'esposa de veritat, que es va negar a participar en aquest vergonyós parany. ¡Ah! La tensió era bàrbara. Allò semblava una novel·la de terror. Stephen King l'hauria titulat: 'Viuda surt a pescar marit casat, i l'esposa l'assassina amb la mirada'. Aquest tipus d'ensarronades són molt canalles. En el cas de tractar-se d'un muntatge, seria igual de menyspreable. Amb aquest exercici, A-3 TV ressuscita 'El diario de Patricia', que era de jutjat de guàrdia i el fèiem enterrat. Reconforta que ara estiguin meditant retirar aquest programa. Encara que em temo que no ho fan per vergonya, sinó per la pèssima audiència registrada. Venien del futbol, amb un 31% de quota de pantalla, i van caure al 9,8%. Van perdre de cop quatre milions de clients.

LA GRAN COMÈDIA NORD-AMERICANA .- Hem assistit a casa, durant tres matinades, a la gran comèdia nord-americana dels debats televisats. Ha sigut un gran espectacle en tres actes. Gràcies al cafre de Trump, fins i tot ens hem horroritzat. O sigui, aquest aspirant ha actuat com un perfecte entertainer que ha enganxat moltíssima audiència, malgrat que fos per rebutjar-lo. Als Estats Units fa molt que ja van aconseguir, en matèria política, la perfecta quadratura del cercle. Han dotat aquell gran país de dues opcions, dos partits, un de dretes i un altre de més a la dreta, i cada quatre anys el ramat es fa la il·lusió que elegeix alguna cosa. És un sistema perfecte. Potser és el que alguns voldrien per a Espanya. De l'últim acte, a Las Vegas, ha causat commoció la bravata de Trump dient que potser no acceptarà el resultat de les eleccions si perd. ¡Ah! No es preocupin, l'acceptarà. De mala gana, però l'acceptarà. L''establishment' sempre se salva.