2
Es llegeix en minuts

El juliol de 2010 el Parlament de Catalunya aprovava la prohibició de les corrides de toros a Catalunya amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Democràticament aprovàvem una llei que naixia d’una ILP amb més de 180.000 signatures i que disposava d’una àmplia base de consens social. Més de sis anys després no acceptarem la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar la nostra llei. No la podem acceptar.

Haurem de llegir a fons la sentència i veurem quines decisions en termes operatius, i eventualment normatius, hem de desenvolupar per fer impossible que hi torni a haver corrides de toros a Catalunya. Tenim vies per explorar fins on podem arribar. Articularem tots els mecanismes que tinguem a l’abast: legislativament, en altres regulacions (normatives, ordenances municipals…) o anant a instàncies europees. El Tribunal Constitucional vol imposar una visió identitària de la Fiesta Nacional com a «patrimoni cultural immaterial» contra el llenguatge universal dels drets dels animals. És curiós, tanmateix, que la prohibició no es rebutgi a les Canàries…

RESPECTE ALS ANIMALS

En aquest tema, però, deixem de debatre sobre el conflicte Catalunya-Espanya. Com tampoc reobrirem el debat de la catalanitat de les curses de braus. Així com no entrarem en els factors historicistes, culturals o artístics. Ens cenyim a una lògica ètica de respecte als animals. Defensem uns valors contraris a l’espectacle del patiment i la mort d’éssers sensibles amb capacitat de patir. No prevaldrà la tradició cultural per sobre del benestar dels animals. Estem parlant en un llenguatge universal: els drets propis de la condició animal. Tot el contrari ens resulta decimonònic.

L’Estat espanyol avança mirant enrere. A Catalunya preferim alinear-nos amb els països avançats. La societat evoluciona i avui tornar l’espectacle taurí a Catalunya no té cap sentit; com tampoc en tindria que es fessin ballar óssos enmig de la plaça dels pobles, i els nostres avis bé que ho recorden. Avui les curses de toros a Catalunya ja es veuen en blanc i negre. Som en ple segle XXI i nosaltres ja hem passat aquesta pantalla. No hi ha retorn viable.

Estem parlant de quina mena de país volem i volem un país on no sigui possible fer un espectacle públic del patiment i la mort d’un animal. Això és el que va decidir el Parlament de Catalunya i és inalterable per a nosaltres. La societat catalana havia donat per feta aquesta mesura, havia assimilat i donat per definitiva la llei.

Notícies relacionades

Catalunya va dir que no i Catalunya continuarà dient que no. Com a representant competent del Govern de la Generalitat de Catalunya expresso una voluntat política molt clara: allò que preveu la sentència farem que no tingui efecte a Catalunya.

Mahatma Gandhi ho va dir ben clar: «El nivell de civilització d’un poble es mesura pel tracte que dispensa als animals». Aquesta batalla pot allargar-se més, però està guanyada. Les curses de toros no tornaran a Catalunya.