Tu i jo som tres
'Operaciones triunfo' tan dispars
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
L'atzar, o els follets de la tele, ens han proporcionat aquest diumenge un contrast inesperat. A TVE-1 va començar el primer dels tres especials dedicats als 16 'triunfitos' que el 2001 es van embarcar en la primera 'Operación Triunfo' de la història. I pràcticament a la mateixa hora, a La Sexta, Jordi Évole ('Salvados') a bord de l''Astral', ens mostrava els pobres migrants que s'embarquen i intenten travessar el Mediterrani per buscar una altra 'operación triunfo' molt més trista i dramàtica. ¡Ah! Són dues 'operacions' en què es busca aconseguir la felicitat. Però són radicalment dispars.
L'exercici de TVE-1 és la sublimació de la nostàlgia. La retroalimentació d'un microclima que la mateixa tele ha creat. Han tingut un èxit d'audiència bàrbar. Els 16 'triunfitos de la primera OT han sigut reunits de nou. Anaven entrant, emocionats. L'últim d'aparèixer, una mica en pla estel·lar, va ser David Bisbal. O sigui, dins de la camaraderia, també hi ha classes. D'aquestes criatures que fa 15 anys la tele va transformar en aliment de masses, ressaltaven els més mediàtics: Rosa López, David Bustamante, Chenoa, Manu Tenorio... Uns altres, com Juan Camus o Alejandro Parreño, ens ha costat més de recordar. Però tota aquesta primera gran collita d''OT', encara que amb desigual fortuna, almenys segueixen en la música. Això reconforta. Aquí no es tracta de 'ratolinets' de la 'ratomàquia' que van acabar llançant-se les misèries en sales de jutjats. La trobada dels 16 ha sigut tendra. El duo que van repetir Bisbal i Tenorio amb Lucía, delicada balada de Serrat, va ser d'una gran intensitat. ¡Ah!, diuen que la nostàlgia és un error. No ha sigut així en aquest programa.
El que ha fet Évole amb l''Astral' no és una pel·lícula d'acció. Ha sigut un documental d'una tristesa molt gran. Milers de nàufrags rescatats gràcies a Pro Activa Open Arms, milers que creuen que arribar a Europa és triomfar. Però no saben que estan equivocats. Un deia, mirant a l'horitzó, somrient, esperançat: «¡Europa! Tindré una bona feina. Tindré la meva pròpia família. Seré lliure». I advertia la veu d'un tripulant, amargament: «Arriben a Europa sí, però seran tractats com delinqüents». Aquest ha sigut el gran missatge de 'Astral-Salvados'. Ensenyar-nos el rescat d'éssers humans que a Europa tornarem a condemnar. O seran deportats, o amuntegats com animals en camps de concentració. Això que ara en diuen camps de refugiats.
