Jubilats rics, jubilats pobres

Aquests dies s’estan tancant els viatges de l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials, Imserso. El concurs ha ofert aquest any més d’un milió de places. L’operació genera uns 11 milions d’estades hoteleres. Tot jubilat espanyol té dret a acollir-se al programa de turisme i termalisme del Ministeri de Sanitat, Afers Socials i Igualtat i viatjar, amb la seva parella si ho desitja, a preus que resulten extraordinàriament barats fora de l’estiu. Una estada de 15 dies a les Balears, per exemple, sempre que no sigui els dies de Nadal, costa al voltant de 325 euros per persona; i una setmana a la costa, 167 euros. Dins d’aquest preu s’inclou l’allotjament en un bon hotel, la pensió completa i el transport terrestre o aeri.

El Govern dedica aquest any 70 milions d’euros per al turisme i 36 milions més per al termalisme dins del programa de les vacances per a gent gran i envelliment actiu de l’Imserso. El primer objectiu del programa, que ja compleix 30 anys, consisteix a oferir viatges barats a les persones grans. Com menys pensió es cobri, més probabilitats hi ha per triar destí.

En ple debat –o no debat– sobre la sostenibilitat del sistema, la generositat del Govern de Rajoy va augmentar les pensions el 0,25% el 2016 i una cosa semblant passarà el 2017. Malgrat aquest increment, el 77% dels pensionistes perceben una quantitat mensual per sota dels mil euros. El 60% de les persones grans a Catalunya no arriben a final de mes amb el que cobren i la causa principal d’això són les pensions tan baixes que tenim. Aquest complement més que just no se’l poden permetre els pensionistes més pobres, i amb més motiu tenint en compte que en moltes llars la magra quantitat rebuda ha d’alimentar fills i néts. Com que en la convocatòria queden moltes places sobrants, immediatament hi accedeixen els que tenen rendes més altes.

Els més acabalats busquen de forma massiva les places a les quals no han pogut accedir els més pobres. Seria demagògic parlar de pensionistes rics i pensionistes pobres, ja que només el 0,3% dels jubilats espanyols tenen la pensió màxima, 2.567 euros al mes. Però sí que es pot afirmar que molts dels destinataris principals d’aquestes vacances barates, que són els pensionistes més pobres, no es poden permetre el luxe de pagar-se-les, mentre que els jubilats més acabalats s’incorporen massivament a la recerca de les places disponibles, arriben després a la porta de l’hotel de destí, lloguen un vehicle i doblen les vacances pel seu compte.

El segon objectiu de l’Imserso se centra a donar un cop de mà al sector turístic desestacionalitzant-lo uns mesos. Els 300 hotelers que participen en el programa reben poc més de 20 euros/dia per allotjar i alimentar cada beneficiari del programa de vacances. Això suposa mantenir l’ocupació d’uns 110.000 llocs de treball directes o indirectes.

Notícies relacionades

"Ja ningú truca a la nostra porta"

Testosterona antiprocés

Ens sembla una mesura òptima la d’ampliar temporada. Estem buscant idees per omplir tot l’any la costa espanyola des del primer dia que va néixer el turisme massiu, aviat farà 60 anys. ¿Què passa? Doncs que els hotelers que participen en l’operació es conformen amb el fet que aquesta mesura els permet allargar la temporada fins i tot a aquest preu, quan haurien d’estar buscant per tot el món clients disposats a pagar el que val l’habitació i els àpats més el marge de benefici –millorant l’oferta–, que és molt més. Es diu que l’operació resulta rendible, ja que s’evita l’atur d’una població important de treballadors que espera la crida de la temporada següent per incardinar-se novament al seu lloc de treball.

No veiem per enlloc la rendibilitat de subvencionar el lloc de treball en el turisme quan la mitjana de salaris continua sent la més baixa de tots els sectors i l’efecte multiplicador cada vegada resulta menor. El Govern diu que cada euro de les vacances de l’Imserso genera 1,56 euros. És veritat que es deixen de pagar les prestacions contributives d’aquests més de 100.000 treballadors. Però perquè la subvenció no acabi sent un intercanvi de cromos entre diferents partides pressupostàries més ben o més mal interpretades pels polítics i que resultés verdaderament rendible, s’hauria d’exigir una contrapartida: la innovació en infraestructures, en servei, en hospitalitat de totes aquelles empreses que hi participen. Això permetria que el sector turístic espanyol fos més competitiu gràcies als diners de tots.