L'anell de la sort de Sanz

Dels concursants de La voz (T-5) a casa ens agraden tots. Són criatures que s'acosten a la tele per poder dedicar-se a la música, a cantar. Un dels aspirants d'ahir, José María, quan li van preguntar com es guanya la vida va contestar: «Sóc mosso de magatzem. Tragino palets tot el dia amunt i avall». I resulta que toca la guitarra i canta amb un virtuosisme excepcional. Home, que la tele li brindi una plataforma per mostrar les seves qualitats és una de les coses més netes i honestes que pot extreure's del món televisiu. Encara que després resulti que les mateixes cadenes, en general, a penes dediquin espai a la música i als cantants. Per cobrir les aparences, col·loquen actuacions i recitals enllaunats cada nit, entre les tres i les cinc de la matinada. Un horari ideal. Però anem avui a l'aspecte positiu: almenys T-5 no ha transformat La voz en la variant simbomba de Mujeres y hombres viceversa. Això cal agrair-l'hi de debò. El paper del jurat (Alejandro Sanz, Malú, Melendi i Manuel Carrasco) és molt respectuós. Extremen l'afecte cap als concursants. I ens expliquen curiositats. Aquesta setmana van parlar d'amulets. Deia Sanz: «Porten sort, està comprovat». I va ensenyar l'anell que li va fer un joier cordovès, i que mai es treu. ¡Ah! Els objectes fetitxe en el món dels cantants són llegendaris. El gran tenor Enrico Caruso, fumador empedreït, mai sortia a cantar si no portava a sobre una petaca plena de tabac. Encara que en escena no podia fumar, sentir els cigarrets a la butxaca el reconfortava. I recordo que la mateixa Malú, una nit, a La voz 3 (2015), va revelar: «Abans de cada actuació important, al camerino em trec el tanga i el rento». És un costum net, inofensiu i simpàtic. Sent una peça tan minúscula, té l'avantatge que s'asseca en un instant.

ÉVOLE .- A l'espera del seu docu-verité sobre el vaixell salvador de tants emigrants al Mediterrani (Astral), que veurem diumenge a Salvados (La Sexta), ressaltem una pinzellada irònica i punyent que Jordi Évole va llançar a El hormiguero. Després d'una completa i lúcida reflexió sobre el PSOE, advertint «A Pedro Sánchez li han fet una marranada. Li han fet un Gran hermano ¡Quién me pone la pierna encima!», es va aturar un moment, pensatiu, i va exclamar: «¡Caram! Per ser de La Sexta fa massa estona que estic parlant bé de Sánchez». ¡Ah! Ferreras potser fins i tot es va emocionar.