Respecte per al treballador públic

La crisi iniciada el 2008 va portar el conjunt de països de la Unió Europea, Espanya inclosa, a posar en marxa processos de consolidació fiscal que van afectar les condicions laborals del personal de les administracions públiques. Com que els treballadors públics tenen a Espanya mala premsa, un estereotip antic, a pocs preocupa que un deteriorament de l'ocupació pública sigui una mala notícia no només pel seu paper en la provisió de serveis, sinó també per la seva influència en el manteniment d'un mercat de treball de qualitat i també pels seus efectes en el creixement de l'economia.

Per tant, el que els passi ens afecta. ¿I què ens ha passat? Doncs que, després d'un creixement de l'ocupació en 310.000 persones entre el 2007 i el 2011, es passa a un ajust a la baixa en dos anys de 348.000 persones. Això situa l'ocupació pública, el 2013, en 2,77 milions, xifra similar a la del 2005; un ajust focalitzat en la no renovació dels contractes temporals, en una reducció al 10% de les taxes de reposició dels indefinits jubilats (envelliment de les plantilles) i en una ampliació de la jornada laboral.

Les retallades van afectar en un 56% l'Administració Pública i la Seguretat Social, un 24% en educació i un 20% en sanitat. Si ens centrem en la sanitat i l'educació el que ja sabem és que les demandes en aquests serveis s'han incrementat per la crisi i que, per tant, hi ha més feina amb menys personal i en unes condicions laborals pitjors, una situació que farà molt difícil que fer més amb menys no acabi afectant la motivació del personal.

I això és, precisament, el que sembla que passa segons una investigació paneuropea dels professors d'Esade Adrià Albareda, Carlos Losada i Marc Esteve, que certifiquen una desmotivació estesa, amb efectes negatius, sobre la feina, excepte, i el matís és fonamental, quan els valors que sobre la seva feina tenen els treballadors públics i l'autoritat per a la qual treballen coincideixen, és a dir, quan no s'aprofita la crisi per restar rellevància al sector públic.

És concretament en aquest punt en què, a partir del 2011, es produeix una discrepància, almenys en algunes comunitats liderades per Madrid i Catalunya, amb la conseqüència que, mentre l'ocupació en la sanitat i l'educació pública es redueix, creix en el sector privat. ¿Casualitat o aposta premeditada?

També es produeix una discrepància quan s'introdueixen mesures que descompten del salari les baixes per absentisme, un clar missatge de poca confiança que reforça l'estereotip del treballador que abusa de la seva situació de suposat privilegi i que, per això, s'ha de vigilar estretament.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A Espanya, segons la revista Alternativas Económicas, la ciutadania aposta pels serveis públics de qualitat i està disposada a pagar per això. Difícil d'aconseguir si no es confia en el treballador públic i se'l respecta.

Professor d'Esade Business and Law School.