Amb el que nosaltres hem sigut...

San Fernando de Henares, 4 de febrer del 2009. El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, inaugura les noves i espaioses dependències de l'Audiència Nacional, a 18 quilòmetres per carretera del vetust i angost edifici del madrileny carrer de Goya. El fiscal que s'ha ficat en política ni tan sols intueix la que està a punt de caure-li al damunt.

Només dos dies després, divendres 6 de febrer, la Fiscalia Anticorrupció presenta la querella del cas Gürtel davant el jutge Baltasar Garzón. Aquell mateix dia, Fernández Bermejo viatja a Jaén per participar en una cacera amb Garzón. El capritx li costa 1.000 euros i el càrrec: el PP esgrimirà aquesta coincidència com a prova irrefutable d'un complot en contra seu. I el ministre, que no tenia llicència provincial de caça, presenta la seva dimissió.

Fernández Bermejo va ser la primera víctima política del cas Gürtel. La segona seria el mateix Garzón, expulsat de la magistratura acusat de prevaricar... justament en la investigació de la trama corrupta del PP. L'escàndol Gürtel ha sigut una verdadera maledicció, sobretot per als que el van destapar.

Set anys després...

San Fernando de Henares, 4 d'octubre del 2016. En una casualitat del destí, set anys més tard les instal·lacions inaugurades per Fernández Bermejo acullen a la vegada l'inici del macrojudici del cas Gürtel i la declaració de Rodrigo Rato, processat per endossar 100.000 euros de despeses personals a Cajamadrid i autoritzar pagaments milionaris, igualment opacs, a càrrec de les targetes black. El vicepresident econòmic de José María Aznar, home de la seva màxima confiança fins que va deixar de ser-ho, va rellevar el també processat Miguel Blesa, company de pupitre de l'expresident, per decisió de Mariano Rajoy, que el va utilitzar com a tallafoc perquè Esperanza Aguirre no pogués col·locar al capdavant de Cajamadrid el seu lloctinent, Ignacio González, ara imputat pel dubtós origen del seu patrimoni immobiliari.

Extresorers del PP com Luis Bárcenas i Ángel Sanchís, exalcaldes com Jesús Sepúlveda i Guillermo Ortega, l'exvicepresident Rato, l'exministra Ana Mato, l'exconseller Alberto López Viejo, l'exbanquer Blesa... La història viva de l'aznarisme, que Rajoy no va voler, no va saber o no li van deixar enterrar a temps, s'asseu aquests dies al banc dels acusats, donant fidel testimoni d'una època daurada de la dreta espanyola en la qual política i negocis eren una mateixa cosa.

Notícies relacionades

Comença el judici del 'cas Gürtel' amb la petició de nul·litat dels acusats

Rodrigo Rato: "La targeta era un incentiu perfectament legal"

La porta giratòria per antonomàsia és aquella en la qual un mateix acòlit pot servir per dirigir un ministeri o un banc, per representar Espanya al Fons Monetari Internacional o al Banc Mundial, per administrar els comptes del partit i per negociar en nom dels anònims donants la pública adjudicació de contractes de l'Estat. Quan Francisco Correa va teixir en benefici propi la teranyina de la Gürtel, els paràsits del sistema feia temps que eren allà.

Pels passadissos que va estrenar Fernández Bermejo, els vells patricis del PP, avui caiguts en desgràcia, bé podrien intercanviar una furtiva mirada i un inaudible murmuri: amb el que nosaltres hem sigut...