Anar al contingut
Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal.

Belén, un altre servei impagable

Ferran Monegal

Li haurien de fer un monument. Una estàtua de mida natural. I col·lo-car-la a l'entrada de Tele 5, al número 4 de la carretera de Fuencarral. ¡Ah! Això de Belén Esteban és fantàstic. És una font de negoci inesgotable. Quan la cadena està una mica necessitada, allà hi tenim Belén a primera línia de graella, disposada a rostir-se i al que faci falta. Ara mateix, la direcció de T-5 està contrariada. La ratomaquia GH-17 per ara no acaba d'arrencar. Jorge Javier Vázquez no està bufant la flauta com la bufava la flautista d'Hamelín de tota la vida, Merceditas Milá. El programa comença a perdre audiència. I per mirar de posar-hi remei, ara es dediquen a expulsar ratolinets per un costat -per buscar el plor i el drama- i a convocar-ne altres d'antigues ratomàquies per un altre costat. O sigui, que a T-5 estan nerviosos. Però sempre tenen Belén Esteban a mà perquè els elevi la moral i els salvi. La seva actuació al Deluxe de divendres va ser fantàstica. Li havien preparat una sessió en què va sortir esquitxada tota la seva família: la mare, el germà, la veïna Mariví, la seva amiga de l'ànima... O sigui, van ensenyar les punyalades a l'interior de la mateixa família Esteban, una de les poques coses que ella sempre havia preservat. El mètode que van seguir va ser perfecte. Al matí, en el programa d'Ana Rosa, hi van bolcar una porquerieta del Toño Sanchís que implicava un germà de Belén amb missatges contra la seva pròpia germana. A la tarda, al Sálvame, van dinamitzar el tema amb el propòsit que la xafarderia remuntés. I a la nit, explosió i traca màxima: Belén Esteban en persona caient en la provocació. ¡Ah! És un engranatge perfecte. Van enllaçar matí, tarda i nit amb la precisió de les grans plantes de tractaments residuals. Belén deia mirant a càmera: «Toño tu el que vols és desestabilitzar-me. ¡Que em pugi el sucre! ¡Trencar la meva família! ¡Però no ho aconseguiràs!». I una gran ovació la reconfortava.

M'acaba de trucar un vell amic, escandalitzat, perquè Tele 5 no ha variat ni un mil·límetre la seva programació per atendre les eleccions de Galícia i Euskadi. ¿I per què hauria de canviar les graelles de fer carn a la brasa?, li he contestat. Distanciats de l'actualitat, i fent hamburgueses amb les misèries de Belén, els va d'allò més bé. Aconsegueixen una audiència extraordinària. És curiós, Tele 5 i el Partit Popular semblen tenir vides semblants: com més escàndols els esquitxen, més vots (més audiència) atrapen.