Pacte per a la indústria a Catalunya

El Pacte + Indústria que des de desembre del 2012 impulsen deu principalíssimes institucions de Catalunya (CCOO, UGT, Foment del Treball, Pimec, UB, UAB, UPC, Col·legis d'Economistes i d'Enginyers industrials i Tècnics Industrial) ha assolit un dels seus objectius fundacionals: aconseguir que el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat apostin per l'elaboració d'un gran pacte nacional per a la indústria. No sovintegen en els darrers anys iniciatives que es plantegin en clau de consens. La necessitat d'impulsar la indústria com a punta de llança d'un nou model econòmic de Catalunya ha concitat l'acord unànime dels sis grups parlamentaris que van subscriure una Resolució en el ple del 13 de juliol passat que preveu l'elaboració d'un gran acord industrial.

I aquest gran pacte nacional per a la indústria ha de materialitzar el consens sobre la base d'un acord programàtic en què el conjunt de forces polítiques del Parlament de Catalunya es comprometen a tirar endavant en successives legislatures un full de ruta d'impuls a un nou model industrial. Convé recordar que el Pacte + Indústria impulsat per aquestes deu institucions va elaborar el document Pacte per a la indústria a Catalunya en què un centenar d'experts va treballar en vuit àmbits temàtics (perímetre i definició de la indústria, finançament, formació, energia, infraestructures, R+D+I, cooperació i horitzó Europa 2020), fins a proposar un detallat conjunt de propostes de política industrial i no industrial sobre les quals s'havia aconseguit arribar a un consens.

El document presenta tres característiques vàlides com a punt de partida per a la negociació d'un nou pacte: l'adopció d'una visió estratègica industrial; l'horitzó temporal i la participació activa en la seva definició d'una pluralitat d'institucions i experts. En la seva definició hi ha més una visió macroeconòmica d'impuls a un nou model de creixement inclusiu que microeconòmica com la política industrial convencional o de correcció de fallades de mercat. Pretén anar més enllà de la política industrial per abordar qüestions com la formació, el finançament o les infraestructures. Es tracta d'anar cap a un model econòmic que cerqui el creixement de la productivitat agregada sobre noves bases. I per fer-ho cal situar-se en un horitzó temporal de llarg termini, que abasti diverses legislatures.

I no se circumscriu només a l'àmbit competencial d'un únic departament del Govern de la Generalitat perquè adopta una visió transversal de la política de foment industrial que necessàriament ha d'incloure competències situades en altresdepartaments, i fins i tot en altres administracions competents, tant d'escala espanyola com d'escala europea.

Voldria destacar com a gran actiu del Pacte + Indústria -que caldria incorporar en la redacció del nou Pacte Nacional per la Indústria- el fet que en la seva elaboració hi van participar activament destacats representants i experts de les deu institucions fundadores, procedents tant de les forces sindicals i empresarials com de les universitats i col·legis professionals. Destacats professors i investigadors van formar part tant de la direcció com de la composició de les diferents taules negociadores. I això va permetre que el contingut del compromís anés més enllà d'un pacte social. La dinàmica de la negociació va permetre que s'actués no eliminant continguts sinó ampliant propostes, sempre buscant el consens.

La resolucióaprovada ara pel Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a treballar per assolir un gran Pacte Nacional per la Indústria que partint del Pacte + Indústria susciti el consens i permeti controlar de manera efectiva el seu seguiment. Aquesta resolució fixa com a criteri que les forces polítiques i els agents econòmics i socials estableixin les bases d'un acord programàtic per a la indústria que defineixi «les mesures a curt i llarg termini en tots els àmbits de govern per al rellançament de l'economia productiva a Catalunya». També proposa que la redacció del pacte nacional/acord programàtic estableixi les prioritats industrials i s'harmonitzi amb la resta de les polítiques existents. Finalment, es defineix com a instrument de concertació i participació el Consell Català de l'Empresa, essent la Comissió d'Empresa i Coneixement del Parlament la instància de seguiment parlamentari.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

S'obren, doncs, bones perspectives pel que fa a l'estratègia industrial de Catalunya. L'elaboració d'un gran acord per a la indústria disposa de sòlides bases polítiques, econòmiques i socials, amb un grau de consens insòlit. I, a més, ens consta un clar suport i impuls del Govern de la Generalitat. El futur és industrial.

President de Pacte+Indústria.