Guindos, l'home que va voler ser ministre

Al Gore es va preparar des de molt jove per ser president dels Estats Units. Va ser vicepresident amb Bill Clinton a la Casa Blanca. Va guanyar les eleccions del 2000 en vots populars però no pas electorals –escàndol del recompte a Florida inclòs– i George Bush li va arrabassar el somni. Luis de Guindos sempre va voler ser ministre. Va renunciar a llocs brillants i amb remuneracions milionàries, i al final va aconseguir el seu objectiu de ser ministre a canvi d’uns 65.000 euros bruts a l’any, deu o quinze vegades del que guanyava abans i del que guanyaria en el sector privat. El poder i la política són així.

Dimecres, a Madrid, a la Fundación Rafael del Pino, Guindos, recolzat per Mariano Rajoy, presenta el seu llibre España amenazada, en què ofereix la seva versió de la intrahistòria dels dies del 2012 en què l’economia espanyola va estar al caire de l’abisme. Guindos aporta novetats i ofereix detalls que couen al Govern i al PP i, si al seu dia va sentir «xiular les bales» del foc amic, acusat de no evitar l’escàndol de les targetes black de Bankia, ara potser sent brunzit de míssils, dels companys de Govern i de partit i dels rivals polítics.

Guindos es troba també al centre de l’huracà per l’error polític –el responsable últim no és clar–, de proposar José Manuel Soria per ocupar un lloc al Banc Mundial. A més a més donarà la cara demà, dimarts, davant la Comissió d’Economia del Congrés. L’únic objecte de la seva compareixença és que l’oposició intenti crucificar-lo –i de passada també Rajoy– i ell sortir-ne com menys tocat, millor. Són les regles, que no inclouen que prevalgui la veritat.

N’hi ha diverses versions –cap justifica l’error–, però sembla que va ser Soria mateix qui va demanar el càrrec i que la tradició, tal com ha recordat el filosocialista Manuel Conthe, tot i que res més, avalava la seva aspiració. És obvi que, en el millor dels casos, no era el moment. Soria ho hauria d’haver sabut i evitat al seu partit, al seu Govern i al seu amic Guindos, una ensopegada important.

Encara més, Rajoy va haver de trucar a Soria un parell de vegades perquè desistís, després que va rebutjar fer-ho quan l’hi van demanar expressament i repetidament uns quants amics seus i del ministre. Soria es va encastellar i va obligar a intervenir-hi el líder del PP.

Els míssils, propis i d’altres, volen sobre Luis de Guindos, potser l’últim o l’únic liberal del Govern. Abans de l’escàndol Soria i del seu llibre, el futur no estava escrit però tenia un lloc destacat si el Partit Popular torna a governar. Ara segueix sense estar escrit.

Cada cop menys predictible

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els seus rivals estan molt actius, entre ells Álvaro Nadal –que també es prepara per ser ministre des que era estudiant– i que hauria pogut ser qui va suggerir la sortida d’Espanya de l’euro en els moments més crítics. Guindos, recolzat pel president del Govern, va desbaratar aquesta opció i, crítics i errors a part, ha sigut la cara econòmica d’Espanya a Europa i més enllà.

El seu futur, malgrat tot, sempre que governi el PP, està en mans de Rajoy, cada cop menys predictible.