tu i jo som tres

"Català il·lustre i assassí"

1
Es llegeix en minuts

Helena Garcia Melero, amb un piolet (’Divendres’, TV-3). / periodico

I amb les seves delicades manetes, Helena Garcia Melero ('Divendres', TV-3) va agafar de sobte un temible piolet, el va enarborar, i ens va dir: «Avui parlarem d'un català il·lustre, que n'hi ha molts, aquest per un tema més tèrbol, Ramon Mercader, l'assassí de Trotski». ¡Ahh! Veure una criatura tan fina aixecant l'instrument que va servir per matar l'heroi de la revolució bolxevic d'octubre ens ha impressionat molt. Per fortuna, només es tractava d'un gest inofensiu, una postura, per emmarcar la conversa que va mantenir amb Antonio Chavarrías, cineasta que acaba d'estrenar una interessant pel·lícula sobre Mercader, i en què també es retrata amb molt encert la seva mare, Caridad del Río, inquietant personatge que no va parar fins que va aconseguir transformar el seu fill en assassí. Un «català il·lustre, però tèrbol». El programa 'Divendres' ha començat doncs nova temporada i segueix pretenent ser una bombolla per anar passant la tarda i tenir el personal que està a casa desocupat, el de les residèn­cies geriàtriques, o els vellets com jo, entretinguts. És un espai que també actua com a retroalimentador d'altres programes de TV-3, particularment del culebró 'La Riera'. I quan es produeix el que van anomenar el fitxatge d'«¡un col·la­borador estrella!», o sigui, Josep Maria Mainat, se li dispensa la corresponent promoció i carinyo.

Les virtuoses escapades d'Espartac Peran per tot Catalunya serveixen per conformar un empedrat, una mena de fer país, en clau agropecuària i festiva. La taula de temes polítics -de considerable durada- és un altre ingredient que creuen imprescindible. És natural. Avui a TV-3 la doctrina incrusta i abona totes les plantes i floretes del bonic jardí de Sant Joan Despí. Compten a més amb opinadors i interpretadors de llarg i acreditat recorregut. Ahir mateix, el notable analista Antoni Bassas, parlant de la pròxima manifestació de l'11 de setembre, es va presentar amb una foto de l'entrada d'un basar xinès, el Basar Wang, en què, al costat de la típica mercaderia a la venda, floria dreta, ben plantada, una estelada magnífica. Bassas advertia: «La gent que es dedica a aquest negoci creu que posar una estelada és un reclam per tenir més clients. O sigui, que l'aposta d'aquest comerç és senyal que a la manifestació hi pot anar molta gent». ¡Ah! Pot semblar un raonament pintoresc el de Bassas, però reconforta molt.