Anar al contingut

Anàlisi

L'onada imparable del canvi educatiu

JOSEP GARCIA

L'onada imparable del canvi educatiu

Xavier Martínez Celorrio

L'onada de canvi innovador que emergeix des de determinades escoles i col·lectius de professors traspassa els dics imposats per la LOMCE i la mala política educativa. És una onada de canvi genuïna que ve des de baix i que corre paral·lela a l'esgotador debat legislatiu i polític. Parlo d'escoles públiques i concertades que estan en l'avantguarda del canvi didàctic, curricular i avaluador fent ús de l'autonomia escolar i de l'experimentació que permet l'actual legislació. No són experiments amb gasosa. Al revés. Són escoles amb projecte educatiu viu, bon professorat cohesionat, pràctiques superadores del model memorístic-magistral i un compromís ferm amb els desafiaments que planteja la cultura digital i la infància-adolescència multipantalles. Són l'exemple d'un nou paradigma escolar que hauria de ser assumit des de la política pública.

El model tradicional d'escola (l'escolàstica que tant va criticar Freinet) era coherent amb l'època industrial-nacional que ja no existeix, abocats com estem en plena era digital i global plena d'incerteses. L'escola és l'única institució que no ha canviat de paradigma ni de format mentre l'economia, la cultura i la vida quotidiana es regeixen per altres paràmetres. Ningú s'atreviria a anar a un dentista que treballa amb eines del segle XIX. Però això fem amb els nostres fills a l'enviar-los a l'actual model d'escola enciclopèdica i escolàstica.

Activa, cooperativa i assertiva

L'onada de canvi ve pressionada i demanada per les joves famílies de la nova classe mitjana precària. Una generació ja formada en democràcia i que reivindica per als seus fills un model similar al de l'escola nova de la Generalitat de la segona república que va ser arrasada pels franquistes. Com deia el mestre interpretat per Fernán Gómez La lengua de las mariposas, «si aconseguim que una sola generació creixi lliure a Espanya, ja ningú els podrà arrencar mai la llibertat». Aquesta generació lliure són els actuals pares de 30 anys del 2016 que demanen un altre model d'escola més activa, cooperativa i assertiva per als seus fills que s'enfrontaran a la vida adulta el 2050. ¿El model actual d'escolàstica és coherent i prepara per a les necessitats curriculars del 2050?

No perdem més el temps, per favor. La iniciativa Escola Nova 21 és una aliança impulsada per la Fundació Jaume Bofill que reuneix 26 escoles innovadores, públiques i concertades, que serviran de mirall ­transformador per a 487 més que tenen la intenció de canviar el seu paradigma. La Conselleria d'Ensenyament i l'Ajuntament de Barcelona han de facilitar mesures decidides perquè el germen d'Escola Nova 21 fructifiqui i s'expandeixi fins a fer universal un altre paradigma: l'escola 2050 que ens mereixem. ¿Per a què, si no, necessitem la classe po­lítica?

Mans a l'obra. Construïm un sistema educatiu modern amb més inversió, professorat innovador, xarxes col·laboratives i aprenentatges autèntics. Alliberar-se del paradigma escolar esgotat i caduc que ens té segrestats resulta un acte de jus­tícia.