La UE i les espècies invasores

El mes de juliol passat la Comissió Europea va publicar la primera llista del que es consideren espècies invasores a Europa sobre les quals cal actuar. Són 37 espècies de plantes i animals per a les quals es volen prendre mesures per impedir la seva expansió i arribar en alguns casos a la seva eliminació. És una qüestió important perquè hi ha espècies alienes que tenen efectes importants sobre espècies autòctones, sobre els conreus, o fins i tot poden suposar problemes de salut. En altres casos els seus efectes negatius poden no estar tan clars, poden ser diferents en diferents països europeus i pot passar que algú s'oposi a la seva eradicació.

La Comissió Europea reconeix que hi pot haver fins a 12.000 es­pècies que s'han establert a Europa i que poden haver estat introduïdes per l'acció humana de forma vol­guda o accidental. Es tracta en ocasions d'espècies que van ser introduïdes com a mascotes o com a plantes ornamentals i que han començat una expansió incontrolada. Altres espècies han vingut potser amb altres o per algun mitjà de transport i han trobat a Europa un entorn que n'afavoreix el creixement o en el qual no tenen depredadors. En la llista, que ha estat feta per un procés d'anàlisi dels riscs i consultes a molts diferents actors, no s'hi han inclòs espècies que troben nous hàbitats a causa de canvis en el clima. Hi ha, per exemple, la vespa africana, els crancs de riu americans, el musclo zebrat o el jacint de riu, però no el mosquit tigre. Tampoc no hi ha per ara el cargol poma, que ha estat reconegut com a espècie invasora tant per estudis fets a Catalunya com per les autoritats espanyoles, ni figuren en la llista el visó americà, que en alguns països es cria per la seva pell, o la truita de l'arc de Sant Martí.

Ha estat ben demostrat que l'aparició d'algunes espècies alienes pot acabar produint una sèrie d'efectes negatius en els equilibris ecològics d'alguna regió i fins i tot poden ser vectors per a l'expansió d'alguna malaltia. La Unió Europea calcula que el cost de la seva presència se situa en uns 12.000 milions d'euros a l'any en despeses de salut, pèrdua de collites o de biodiversitat i efectes sobre les infraestructures. Però pot haver-hi dificultats a definir-les, decidir sobre quines cal actuar i com fer-ho. Està clar que la vespa africana o el morrut roig de les palmeres no vivien abans a Europa, i tenen efectes que no volem. A Alemanya hi ha una explosió d'ossos rentadors d'origen americà que ja s'han detectat a casa nostra, els britànics estan molt preocupats perquè entrin a les seves illes i no està clar si cal eliminar-los del tot.

Notícies relacionades

No estalviar detalls

Un lleó sense por

La casuística és molt gran. El conill de bosc és una plaga a Austràlia, on va ser introduït a mitjans del segle XIX. A principis d'any van sortir notícies que un virus estava disminuint les seves poblacions. El mateix virus és considerat un desastre a la Península Ibèrica, d'on l'espècie és originària, i on l'existència de bones poblacions és important, per exemple, per a l'alimentació del linx. Potser els pagesos del Pirineu consideren que els óssos eslovens estan envaint la seva regió, mentre que els porcs senglars, espècie autòctona, esdevenen un malson en els llocs on envaeixen ciutats i conreus. A Navarra s'han trobat diverses colònies de castors, un animal que havia desaparegut de la Península Ibèrica feia més de 300 anys i que havia estat introduït de forma clandestina. Es va autoritzar la seva caça no sense que es produïssin protestes. També podríem defensar que la majoria de les espècies que cultivem no són originàries de casa nostra. El blat de moro és una planta d'origen americà que necessita molta aigua, i es podria considerar que és una planta que envaeix els nostres camps, però es fa de forma controlada i el necessitem per a l'elaboració de ­pinsos.

Per tant hem de decidir com definim les espècies invasives, quins riscs produeixen i com actuem sobre elles. El fet que ja s'hagin establert ens diu que s'han adaptat al nou entorn i resisteixen les accions de pagesos i gestors ambientals. A cops potser els efectes els podem considerar suportables, per exemple, tenim colònies de cotorres argentines que s'han aclimatat a les nostres ciutats. Potser sí que voldríem eliminar del tot la vespa africana, el cargol poma o el mosquit tigre encara que sovint no ens posem d'acord en la manera per fer-ho. Hi ha gent que no vol matar ­animals o fer servir pesticides o noves tecnologies. La posició actual a Europa és prendre accions com a mínim per limitar la seva expansió mentre que les mesures específiques d'eliminació d'es­pècies es deixen en les mans dels estats membres. Sigui quina sigui la solució, hem de concloure una vegada més que les decisions sobre les espècies que ens acompanyen en el planeta les hem de prendre els humans, que, nosaltres sí, hem envaït fins a l'últim racó de la Terra.