La integritat indefallent

A Jordi Carbonell, in memoriam

Et veia com una persona ja gran. Tot just eres a la quarantena, però és que jo tenia a penes 20 anys. D'això, ja en fa mig segle... Em vas rebre al teu minúscul despatx del carrer Balmes i de seguida ens vam posar d'acord. Em vaig enrolar en aquella engrescada tripulació de la Gran Enciclopèdia Catalana que tu encapçalaves amb singular entusiasme. Ens transmeties fe en el projecte i rigor en els plantejaments. Ben aviat vaig ser el teu segon, empenyent la secció de ciències. I ajudant-te en les teves constants incursions en la protopolítica d'aquells anys seixanta. Tot estava per fer i quasi tot semblava impossible.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En l'últim instant, vaig pensar en el meu tabard. Te'l vas endur a la presó i bon servei que et va fer. Així anaven les coses, a salt de mata. L'Assemblea de Catalunya, els 113 de Maria Mitjancera, Sant Boi uns anys més tard... No afluixaves, sempre disposat, ferm i íntegre. Refusat per l'Autònoma, vas haver d'anar-te'n a la universitat de Càller. Tot plegat per no donar el braç a tòrcer signant la preceptiva adhesió al tardofranquisme encara imperant. «Total, un mer formalisme», deien. No pas per a tu. Per això hi havia qui et trobava poc acomodatici. Poc polític, vaja. En realitat, eres exemplar. Això mateix: íntegre i exemplar. Ja hem vist on porta l'excés de cintura, la claudicació disfressada de prudència. Has estat algú en qui confiar, un nord indefallent. Mai no t'ho agrairem prou.

T'importaven els principis, no el càlcul. Tenies raó: sense principis no hi ha referents. I sense referents, ¿quin sentit té tot plegat? Suavitat, però amb fermesa. Ho vaig aprendre de tu. Gràcies a mantenir posicions, hem fet unes quantes coses impossibles. Encara ens falta la principal. La farem. I, jo almenys, te la brindaré. Si l'arribo a veure. A tu i a l'Hortènsia. Gràcies, Jordi.