El declivi del postureig mòbil

Charles Darwin va explicar que les espècies evolucionen i muten adaptant-se al medi buscant una major eficàcia. I en aquest context hem d'entendre els actuals telèfons mòbils, però no com un estadi evolutiu de la telefonia, sinó de la informàtica. Els actuals terminals no tenen res a veure amb els telèfons fixos que encara hi ha a algunes llars, sinó que són néts dels ordinadors de sobretaula i fills dels ordinadors portàtils, sempre adaptant-se a la nostra necessitat de comunicar-nos i accedir a informació dinàmica en qualsevol lloc i moment. Volíem estar sempre connectats i els dispositius informàtics varen mutar a mòbils.

Hi ha cinc característiques que estan marcant l'evolució de les espècies informàtiques: autonomia, preu, mida, prestacions... i postureig. L'autonomia tendeix a augmentar i el preu a disminuir, mentre que la mida i les prestacions semblen estabilitzades. En això tothom hi està més o menys d'acord, però la variable que ara està descontrolada i marca les diferències és la del postureig: hi ha un segment de població que considera que la marca i el model del seu smartphone el defineixen i necessiten canviar de terminal cada any per demostrar que estan a l'última, mentre que hi ha un altre segment al qual tot això li importa ben poc i prioritza funcionalitat i preu per damunt del postureig. Les dades indiquen que els totpoderosos Samsung i Apple pateixen una forta pèrdua de quota de mercat i que ara junts sumen encara no un 37% de les vendes. És a dir, cada cop hi ha més consumidors que consideren que hi ha alternatives més raonables i que ja no els compensa abraçar aquestes marques. Si estàs atacat de postureig necessites canviar de terminal molt sovint, sempre a un preu molt elevat i sempre amb prestacions molt sofisticades que sovint són de dubtosa utilitat.

Notícies relacionades

Els mòbils xinesos comprats a internet revolucionen el mercat

Naturgy: no tots els fons són iguals

Repassant com ha estat l'evolució de la informàtica veiem que les noves espècies neixen per l'impuls d'un fabricant que crea i domina una nova categoria, domini que en poc temps ha de compartir amb d'altres fabricants que saben reaccionar ràpidament, fins que finalment desapareix la figura del clar dominador i la categoria queda normalitzada amb l'arribada de tota una riuada de fabricants de tota mena. Arribats a aquest punt, si vols dominar has d'inventar una nova categoria. Va passar amb els ordinadors personals, començats per Apple i IBM i massificats per Compaq, HP i Dell, fins que tots ells gairebé desapareixen fagocitats per milers de petits fabricants de tot el món. Davant aquesta situació, el 2007 Apple va inventar una nova categoria: els smartphones, i ara gairebé deu anys més tard torna a repetir-se el fenomen amb la imparable aparició de nous fabricants per tot arreu, així que és un bon moment per tornar a mirar d'inventar una nova categoria. Apple ho va intentar primer amb l'iPad i després amb l'iWatch.

L'evolució de la informàtica està marcada per una imparable reducció de la mida, des dels primers ordinadors que ocupaven tota una habitació fins als actuals smartphones que caben al palmell de la ma, així que molt probablement després dels mòbils el següent estadi evolutiu insistirà en això, i enlloc de concentrar en un únic objecte mòbil la nostra capacitat d'estar connectats, dotarem d'aquesta capacitat tots els objectes que ens envolten: una polsera, un rellotge, unes ulleres, una samarreta, un cotxe, un semàfor, una pròtesi... Vàrem tenir ordinadors personals, ara els tenim mòbils, i aviat deixarem de tenir-los: tot el que ens envolta estarà connectat.