Torrente, 'el (a)brazo latino'

No són els Oscars de Hollywood. Però sent molt més humils, tenen més gràcia i picardia. Em refereixo als Premios Platino que TVE-1 ha retransmès des de Punta del Este (Uruguai). Deia Ricardo Darín, una de les estrelles que va concitar més atenció: «No podem abaixar els braços davant l'aclaparador i desproporcionat pressupost de les superproduccions». O sigui, enfront de l'indiscutible dòlar ianqui, talent i imaginació. No van faltar altres pulles. Boris Izaguirre, mentre posava gràcilment en cadascun dels esglaons que pujaven a l'escenari, va llançar a Donald Trump aquesta perla: «Jo diria que pren plantes al·lucinògenes». Des d'un punt de vista televisiu, el més ressaltable d'aquesta gala del cine llatí ha sigut la tasca de Santiago Segura com a presentador. El va acompanyar l'actriu i cantant Natalia Oreiro, delicada criatura que aviat la veurem de protagonista de la pel·lícula sobre la cantant Gilda, extraordinària artista argentina que solia dir: «No s'ha d'arribar al públic amb les tetes i les corbes, s'hi ha d'arribar amb la paraula i amb la música». Elsdeia que és ressaltable això de Santiago Segura perquè ja s'ha transformat en un dels presentadors estrella de TVE-1. No sé si és premeditat, o és un estigma que pesa sobre seu, però el record de Torrente sempre l'acompanya. Les improvisacions, els acudits, les postures que executa ens traslladen a aquell 'brazo tonto de la ley', que de tonto no en té res. En aquesta ocasió 'el (a)brazo' va ser d'una suggestiva sensualitat llatina.

DOS ANYS DE LA DEIXA .- Dilluns es van complir dos anys de la confessió de Pujol, una revelació que va causar un gran terratrèmol polític i sentimental, i que judicialment no ha finalitzat. Els 'TN' de TV-3 no han fet ni una menció a aquesta efemèride tan principal a Catalunya. Comprenguem-los: ara mateix estan ocupadíssims fent de gabinet de seguiment i propaganda del Partit Demòcrata de Catalunya. Els que sí que se'n van recordar van ser a A-3 TV. Vicente Vallés i Mònica Carrillo, en els seus informatius, ens deien: «Allò de l'herència, el jutge mai s'ho ha cregut. L'acusa de dirigir un grup organitzat per delinquir. Una trama que inclou tota la família. No se sap quants diners tenen fora. Segons Pujol, 5 milions; segons la UDEF, 1.000». Sigui quin sigui el final d'aquest tèrbol assumpte, el 25 de juliol s'hauria d'incorporar al costumari català com 'El dia de la deixa'. Seria oportú.