El fracàs de la política

Al carrer ja no es parla de política. Segurament tampoc a les cases. L'espai destinat a aquest tema es redueix cada dia més als diaris, a les televisions, a les ràdios. Del desprestigi aclaparador dels dirigents polítics hem passat a la desaparició de la política de la vida ciutadana. Però aquests dirigents segueixen actuant com si no estigués passant res. Com si tinguessin patent de cors per seguir fent petits trucs de fira que amaguin que estan renunciant a la seva primera obligació. Que és la d'articular un govern. Després de set mesos de jocs de mans per defugir aquesta obligació, el seu incompliment els converteix en culpables d'un greu delicte democràtic.

La seva mediocritat, la seva inseguretat, la debilitat de les seves formacions, de totes elles, expliquen la seva incapacitat per fer el que els polítics fan en situacions complicades: negociar fins a arribar a un acord. Per fer-ho cal tenir-ne ganes, inventar fórmules i cedir. Si els nostres dirigents tinguessin una mica d'això, ja fa temps que hi hauria govern. Però estan demostrant que no tenen això. El que tenen és por del futur, perquè creuen que qualsevol moviment pot acabar amb les seves carreres i prefereixen seguir immòbils, conservant les seves precàries posicions.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Pot perfectament passar que s'hagin de convocar unes terceres eleccions. Encara que hi ha diferents hipòtesis sobre la qüestió, no s'entreveu l'element miraculós que pugui evitar-les. Però es creu que a última hora algú farà el pas per evitar aquesta vergonya. Ja ho veurem.

Sigui el que sigui, el mal ja està fet i no l'esborrarà res. Fins i tot el Rei pot quedar molt tocat si es comprova que, un cop més, la seva funció d'arbitratge no val per a res. Segurament els nostres dirigents no se n'adonen, però la seva inanitat provocarà una crisi de la qual ja serà molt difícil sortir.