Sóc la minyona, ¡que divertit!

Ha sigut particularment feridor el posturisme d'Ana Obregón, aquesta setmana, en el programa de TVE-1 'Trabajo temporal'. L'han contractat perquè faci de minyona, de cambrera d'habitacions, en un hotel de cinc estrelles, una estoneta. Vestida d'uniforme, simulant que netejava, li deia a la cambrera de veritat que li havien posat de companya: «¿Aquí no us esllomeu? La gent és molt porca. El bany em fa molt fàstic». Però immediatament reia i agafant l'esprai netejavidres s'asseia còmodament en una butaca («¡Que bé que es neteja asseguda! Hi, hi») i es posava a fregar la taula, tan confortablement aposentada, mentre la minyona de veritat anava de genolls. En vista de l'exercici, ha quedat claríssim que Ana Obregón s'ho ha passat pipa. Això de fer de 'mucama' -com diuen a l'Amèrica Llatina- o de 'maid' -com diuen als països de parla anglesa- ha sigut per a ella molt entretingut. Una mica pintoresc, ¡ai! quin riure, que divertit. Se solapa aquest posturisme amb les manifestacions de les minyones de veritat. Manifestacions que han estat realitzant a Lanzarote, a Lloret, i en altres punts de la nostra geografia turística, i en què denuncien la sobreexplotació que pateixen. Els paguen dos euros per habitació. Han de netejar entre 15 i 17 habitacions per dia. Durant el 'boom' ocupacional treballen fins a 26 dies seguits sense cap jornada de descans. ¡Ah! Cap d'aquestes minyones de veritat surt de l'hotel com ha sortit l'Obregón: per la porta principal, la mar de meravellosa i divertida, i amb un ram de flors obsequi de la direcció. Les de veritat surten per la de servei, esgotades, i amb la fabulosa paga de 45 euros a la butxaca. Que TVE-1 hagi comprat i emès un exercici com aquest demostra una vegada més la degradació del concepte de televisió pública.

LES VACANCES DE DÉU.- Per acabar temporada, 'El foraster' Quim Masferrer (TV-3) ha visitat Formentera. A casa ens ha agradat molt la seva trobada amb el mossèn de l'illa. Li deia Quim, subjugat davant d'aquella parròquia situada en un lloc tan paradisíac: «¡Déu deu passar les vacances a Formentera!». I el capellà, esbossant un somriure, va contestar: «Déu sempre està de vacancees». ¡Ah! En vista de com funciona el món, les guerres, la fam, els refugiats, els nens... En vista del disseny celestial de la vida, el mossèn té raó: sembla que Déu estigui de vacances des de fa molt.