Comencin aviat, que anem tard

Mariano Rajoy sap que no resultarà investit només amb els seus 137 diputats i l’abstenció general de C’s i PSOE en segona volta. Aquest pla, que Albert Rivera va verbalitzar dimarts, no té recorregut. Seria un Executiu tan feble que ens abocaria a unes altres eleccions a mitjà termini. Al PSOE només preveuen la possibilitat de transitar cap a l’abstenció si Rajoy es presenta al Congrés amb més suports que el situïn a prop de la majoria absoluta. I això passa per un acord de legislatura o, millor encara, un govern de coalició entre populars i ciutadans. No hi ha cap més suma.

Per a això es requereixen dues coses: més temps i molta negociació. Els de Rivera no poden passar en només tres setmanes de dir que Rajoy està impossibilitat per reformar res a asseure’s a l’Executiu amb ell. A més, necessiten més temps per comprovar si al PP hi ha una autèntica voluntat negociadora. Per ara, Rajoy pretén que li regalin la investidura in extremis davant l’amenaça d’unes terceres eleccions.

Al PSOE li estan demanant des de tot arreu molta responsabilitat, com si la governabilitat depengués d’ell. És una exigència injusta i interessada que només pretén erosionar-los. A qui s’ha d’exigir d’entrada és a la força que ha guanyat les eleccions i vol formar govern. El candidat Rajoy té el deure de negociar a fons, fent propostes i més propostes. I C’s ha de decidir aviat si vol entrar al Govern. En el moment actual, seria el millor per a Espanya, que no ha experimentat una coalició a l’Executiu central.

Notícies relacionades

L’octubre més calent del Banc Sabadell

La covardia dels valents

Els resultats electorals gairebé hi obliguen. És l’única fórmula que pot donar estabilitat. Rivera té una carta d’or per no semblar que s’entrega al PP: exigir que l’acord de 200 mesures reformistes que va pactar amb Pedro Sánchez fa uns mesos sigui el punt de partida de les negociacions amb Rajoy. A la Comunitat de Madrid, PP i Ciutadans van estar un mes negociant. Comencin aviat, per favor, que anem tard. Si aquest escenari fructifiqués, el PSOE no bloquejaria la investidura, fins i tot exercint nítidament d’oposició, encara que Podem l’hi retregui des de la demagògia. Sánchez va verbalitzar per primera vegada aquesta possibilitat dimecres. No seran un obstacle, va dir. A més, als socialistes els interessa que C’s es consolidi com a opció de centre liberal perquè el PP no torni a ocupar aquest espai en el futur. I l’única forma que C’s té de no ser irrellevants és estant al Govern, encara que sigui molt arriscat.

Just el contrari del que desitjaria el PP. Preferirien la investidura de Rajoy amb una abstenció general per després anar fent pactes variables, incloent-hi els nacionalistes. Ens espera un llarg estiu al davant, fins al cansament.