'We try harder'

I sense haver-ho previst ni buscat, aquesta última Eurocopa s'ha convertit davant els ulls del món en la metàfora més gran del planeta. Deu ser l'època de moltes coses, però el que queda clar és que són mals temps per als favorits. Encara més: m'atreviria a dir que ser favorit és avui dia el més pròxim a una maledicció laica universal.

Va passar amb la favorita Anglaterra contra Islàndia. Va passar amb la favorita Espanya contra Itàlia. Va passar amb la favorita Alemanya contra França. Va passar amb la favorita França contra Portugal. Totes han rebut allà on els fa més mal: en els resultats. I han rebut de qui menys s'esperava, en termes esportius, dels aspirants.

En aquesta vida, o ets favorit, o ets aspirant. Dit en anglosaxó, o ets 'leader' o ets 'challenger'. I el més curiós és que t'ho solen atorgar els altres, sobre la base de certs resultats més o menys llunyans, però rara vegada és un títol que tu et dones a tu mateix.

El favoritisme et debilita. I, si no, que l'hi preguntin als germans petits. Per començar, ser favorit no t'aportarà cap reconeixement extra, perquè el teu llindar del mèrit serà molt més elevat. Lluites per mantenir un nivell que sempre està per demostrar. A sobre, en cas d'arribar-hi, ningú et felicitarà com si t'hagués costat, i si fracasses, la crisi que obris serà desproporcionada. Per això els entrenadors més llestos -o més experimentats- fugen del favoritisme com si es tractés d'una malaltia contagiosa. Saben que si algú s'ho acaba creient, és probable que visqui amb la visió distorsionada. Competir contra un mateix és el primer pas per perdonar-se més errors. A més, el favorit cau pitjor d'entrada, perquè estem educats per pensar que la vida és més justa quan premia els que anaven a perdre.

Una sorpresa per a tots

Ser 'challenger', per tant, són tot avantatges. Ets aquell a qui ningú mira, per qui ningú aposta, i per tant, jugues sense la pressió d'haver de revalidar. Qualsevol cosa que aconsegueixis serà una sorpresa per a tots, començant per tu mateix. I, sobretot, no tens res a perdre amb el risc. Arriscar-se no és una opció, perquè hi tens molt a guanyar i molt menys a perdre que el teu rival. Amb les coses així, no és estrany que habitualment donin la sorpresa els equips que es presenten com a 'challenger' a les eliminatòries.

Als anys 60 del segle passat, un brillant eslògan publicitari de la segona marca de lloguer de cotxes als Estats Units va donar la volta al món per haver presentat el desavantatge de ser el primer dels perdedors com un gran benefici per al consumidor.

Havien convertit un lloc en una actitud.

Notícies relacionades

A qui serveix Junts

Escoltar l’(im)possible

L'actitud dels que sempre guanyen, independentment de la seva classificació.

La poso de titular, per si algun seleccionador en vol prendre nota.