Cersei no viu a Girona

Cersei Lannister, reina a Desembarco del Rey des de l'últim episodi de la temporada de 'Joc de trons', és un perill per a Girona. I no tan sols figuradament. En pròximes entregues serà la causa de la tempesta de foc de dragons que va a assolar la ciutat, però des que va instal·lar la seva cort d'intrigues i fanatisme en algun lloc del barri vell, els turistes d'imaginaris televisius han envaït els seus carrers a la recerca d'una Girona que no existeix. La catedral i la seva imponent escalinata va ser el gran escenari del rodatge. Però el guió va exigir la manipulació de la seva singularitat, incorporant-hi un port virtual que atorgava al conjunt una grandiositat imbatible com a destí turístic. Una estafa, una tergiversació de l'autèntic encant gironí materialitzat, entre altres delicadeses, a poder prendre una copa en l'únic bar del món que té una catedral a la seva terrassa. És la meravella del truc digital, fins i tot els friquis de la sèrie en són conscients i no lamentaran la seva recerca infructuosa d'enquadraments, se'm dirà. Llavors, ¿per què van a comprovar i fotografiar el que saben que no trobaran?

És un comportament misteriós, un subterfugi pobre del turisme cultural que tota ciutat turística reclama per a si, com a factor de distinció, davant la clàssica invasió de forasters en tants llocs de pedres velles i comunes, causa de molèsties per a residents i de benefici per al comerç. Girona, rai, resistirà l'estada de la perversa i seductora Cersei i la probable arribada de la hieràtica Daenerys Targayen amb la seva ambició per la corona dels set regnes. La seva victòria sobre la ficció serà possible gràcies a la seva atmosfera de capital de província pels segles dels segles, guarnida amb un toc cosmopolita d'accent jueu, per les seves campanes, escalinates, ponts amb vistes de postal acolorida i flors de maig, a menys que l'olor de sofre dels dragons perduri més del que és previsible.