Transparència i control del TTIP

Les recents filtracions dels documents de la negociació de l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, en la seva sigla en anglès), que els Estats Units i la Unió Europea pretenen finalitzar abans de finals d'any, han tornat a posar de manifest la suspicàcia que aquest genera en una part important de l'opinió pública. Molts mitjans han acceptat la tesi dels més crítics, sentenciant que el que s'ha filtrat demostra que el TTIP s'està negociant d'esquena a la ciutadania i sense control democràtic.

¿Quant hi ha de veritat en aquestes afirmacions? En qualsevol negociació, ja sigui comercial o d'un altre tipus, no existeix transparència absoluta. La necessitat d'articular un espai de confiança entre les parts, unida al fet que a cap de les dues li convé mostrar les seves línies vermelles perquè això debilitaria la seva posició, fa inevitable un espai on no hi hagi llum i taquígrafs permanents. Així s'ha fet amb tots els acords comercials de la UE, però també amb les negociacions sobre el programa nuclear iranià o la fi de la violència a Irlanda del Nord, per exemple.

Això no significa que no s'hagi de demanar la màxima transparència possible. En societats democràtiques i amb les eines que les noves tecnologies posen a disposició de la ciutadania, és inadmissible amagar l'impacte que pot tenir un acord d'aquestes característiques, que a més d'econòmic serà geopolític. Per això, és imprescindible que es produeixi un debat informat entre partidaris i detractors, allunyat d'estereotips que mostren un convenciment naïf en les immenses bondats econòmiques de l'acord o un temor que pugui acabar amb el model social europeu.

Davant la demanda ciutadana de més transparència, la Comissió Europea ha reaccionat, malgrat que amb lentitud. Ha fet públic el mandat de negociació del Consell, ha publicat les seves posicions negociadores, i ha permès tenir accés als detalls de la negociació a tots els membres del Parlament Europeu i als funcionaris dels estats membres que ho sol·licitin. A més, informa després de cada ronda de negociacions dels avanços. Els EUA no han fet res de similar i des d'Europa no se li pot exigir que ho faci.

Respecte a la crítica de la falta de control democràtic, s'ha de recordar que la UE té un complex sistema de contrapesos que assegura la legitimitat de les seves accions, encara que no funcioni a la manera de la democràcia atenesa, com per cert tampoc funcionen els seus estats membres. Així, la Comissió, encarregada de les negociacions, té un president expressament sorgit del resultat de les eleccions al Parlament Europeu. Igualment, tots els comissaris han sigut nomenats després d'un exigent procés d'audiències i votació parlamentària.

Com s'ha assenyalat, per iniciar les negociacions, la Comissió ha rebut el mandat del Consell, institució en la qual es reuneixen els representants dels 28 estats membres de la UE. Si s'arriba a un acord, hi haurà una nova ronda de control democràtic: el Parlament Europeu haurà de ratificar-ho, i també hauran de fer-ho els 28 parlaments nacionals, ja que el TTIP cobrirà així mateix competències no comunitàries. Això últim podria implicar fins i tot la celebració d'algun referèndum d'àmbit estatal. Així doncs, en aquest moment, ni la falta de transparència sobre el TTIP ni el seu control democràtic poden ser qualificats com els principals problemes de l'acord. El TTIP genera tanta inquietud perquè s'ha convertit en el boc expiatori contra el qual molts europeus descontents amb la globalització, les polítiques de resposta a la crisi, la inseguretat laboral generada pel canvi tecnològic o l'augment de la desigualtat, canalitzen les seves frustracions. En qualsevol cas, convé no exagerar aquest rebuig, ja que les dades de l'últim eurobaròmetre indiquen una sensible diferència encara entre els que estan a favor de la firma de l'acord (el 53% dels europeus) enfront dels que estan en contra (el 32%).

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Els temors i les inquietuds citats, calador principal de vots dels nous partits antieuropeus i populistes, han de ser tinguts en compte. Per c ontra, es corre el risc que la UE acabi implosionant. Però això no significa que no s'hagi d'analitzar el TTIP de forma equilibrada ni que les seves negociacions s'hagin de fer a la plaça pública. La democràcia multinivell europea, amb els seus contrapesos, i els actuals nivells de transparència sobre les negociacions haurien de garantir que, en cas d'arribar a un acord i ratificar-se, es tracti d'un bon acord per a Europa. En qualsevol cas, esperem el resultat de la negociació i valorem-lo llavors.

Investigador del Real Institut Elcano i analista d'Agenda Pública, igual que Federico Steinberg, que també firma aquest article.