El 'sextet' del futbol europeu

En el món del futbol professional, cada vegada més competitiu, estem habituats que contínuament es plantegin reptes a superar o rècords a batre: guanyar dos anys seguits la Champions, fer el triplet o el sextet de títols en una mateixa temporada o guanyar l'Eurocopa en tres edicions consecutives. El futbol està en permanent ebullició i en contínua evolució, no tant en les seves regles, una mica alienes als avanços de la tecnologia, però sí en la seva estructuració econòmica i en les seves expectatives de creixement.

El futbol, com a generador d'activitat econòmica, s'articula al voltant de dos mercats: el de jugadors (on s'intercanvien el talent dels futbolistes i els diners dels clubs) i el de seguidors (on els resultats esportius es tradueixen en ingressos que directament o indirectament provenen dels aficionats). Aquests dos mercats constitueixen un triangle en què la despesa en talent que fan els clubs es relaciona positivament amb els resultats obtinguts, i aquests, també positivament, amb els ingressos que obtenen de diferents fonts.

Aquest triangle amb els vèrtexs talent, resultats i ingressos estableix tres dels quatre àmbits en què la mirada econòmica en el futur del futbol europeu ha de dedicar especial atenció: mercat de jugadors, organització de la competició i creixement econòmic.

L'experiència viscuda en el seu moment amb la sentènciaBosman deixa la porta oberta que no sigui impensable ni improbable que l'actual sistema de traspàs de jugadors pugui veure's qüestionat a nivell europeu. Al mateix temps, si es vol aprofundir en el paper formatiu del futbol per als joves, s'ha de pensar en un sistema de compensació per a aquesta tasca més just, creant incentius per als clubs per invertir en aquest àmbit.

Per una altra part, està en l'agenda dels grans clubs europeus la consideració d'un canvi en l'estructura de la competició incorporant-hi elements més propis de l'esport professional dels Estats Units, com podria ser la creació d'una Lliga europea alternativa a l'actual Champions. En el moment actual, el debat sobre aquest tema sembla fonamentat en opinions i valoracions més que en anàlisis detallades de les implicacions d'un canvi d'aquesta naturalesa en el futbol europeu en funció dels diferents objectius que els participants (clubs, organismes federatius, o Lligues professionals) puguin tenir, i on és crucial la consideració de si el seguidor, tant local com global, acceptarà aquests canvis.

En tercer lloc, és evident l'aposta decidida per la globalització del futbol. Les expectatives que s'obren amb nous mercats geogràfics i amb nous productes a través de les noves tecnologies, i la creixent qualitat de l'espectacle televisiu del futbol fan que aquest sigui més global amb un risc potencial de perdre el que alguns qualifiquen com la component ànima dins del futbol, en contraposició al component negoci. S'ha de compatibilitzar la dimensió global i la local donades les especials característiques del futbol europeu, diferent de l'esport professional nord-americà. No és una qüestió només de garantir partits amb estadis plens i que no es devaluï l'espectacle televisiu, sinó també de preservar aquesta identitat local dels clubs. En aquest context de creixement del futbol, el paper del repartiment dels drets televisius i la seva propietat són elements clau.

Aquests tres àmbits requereixen un entorn institucional i de regulació que garanteixi la credibilitat, la viabilitat i la sostenibilitat futura del futbol. En aquest sentit, el govern del futbol en tots els nivells és clau, juntament amb l'opció de regular amb la màxima flexibilitat els requeriments econòmics als clubs per al seu bon funcionament, en línia amb les iniciatives que, tant a nivell europeu com per part de diferent països, s'han pres últimament.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

El futbol europeu està davant el repte de guanyar, de resoldre, el seu propi sextet que conformarien: la potencial adaptació del sistema de traspassos, la incentivació de la inversió en futbol formatiu, la innovació, en el seu cas, en l'organització de la competició, la compatibilitat entre l'aposta global i l'atenció de la dimensió local, l'ús adequat dels drets televisius per a la millora de la competició i de l'espectacle i l'ajust dels aspectes institucionals i de regulació als nous escenaris que es plantegin. Aconseguir aquest sextet requereix una aproximació rigorosa, analítica, transparent, professional i consensuada per part de tots els agents que intervenen en el món del futbol, amb una especial consideració d'aquells que en determinen la importància i rellevància, els seguidors.

Catedràtic d'Economia Aplicada (UPF).