El rebuig que recorre Europa

Els diuen partits populistes sense definir què vol dir això. Creixen a tot Europa. En cada país tenen un caire particular, uns, la majoria, a la dreta, d'altres en la direcció oposada. L'únic que els uneix és el rebuig als partits tradicionals que ocupen el poder des de fa dècades i a les seves polítiques de gestió de la crisi econòmica que han empitjorat les condicions de vida de les classes populars en tot el continent. I la seva pressió, a més del seu ascens electoral, està desestabilitzant políticament la majoria de països i també la UE.

El referèndum britànic del 23 de juny que pot portar al 'Brexit', és a dir, a un desastre, és fruit de la iniciativa de Nigel Farage, el líder del partit ultranacionalista i antieuropeu UKIP. Que encara no és capaç de guanyar eleccions, però que està condicionant el Partit Conservador fins al punt que el pot portar a la ruptura. La pressió del Front National francès està portant el govern i la presidència socialista a trair tant el seu programa que pot acabar deixant-los fora del joc electoral.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Angela Merkel cau en les enquestes perquè l'antieuropeu partit AFD li està menjant el terreny. A Àustria han estat a punt de conquistar la presidència del país amb gairebé el 50% dels vots. En tots els països escandinaus i a Holanda pugen els partits nacionalistes i anti-immigrants. A Itàlia, el moviment de Beppe Grillo espera ser el partit més votat. A Grècia governa Syriza i a Espanya Podem-IU pot obtenir un bon resultat el 26-J.

Ningú s'atreveix a predir què en resultarà d'aquest procés. Però tothom creu que seguirà. Que Europa, país per país i en conjunt, serà incapaç en molt de temps de resoldre els problemes socials que estan en l'origen de l'auge de l'anomenat populisme. En definitiva, que el més cru encara ha d'arribar.