Editorials
El difícil compte enrere de Rio 2016
El 2 d'octubre del 2009, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va escollir a Copenhaguen Rio de Janeiro per a la 31a edició dels Jocs Olímpics. La ciutat brasilera, la primera seu sud-americana de la història, va superar en vots Chicago, Tòquio i Madrid. La cadena de successos des d'aquell dia que avui sembla molt llunyà, quan el Brasil estava en el grup d'economies emergents, només han fet que encendre totes les alarmes. El Mundial de futbol ja va revelar fa dos anys els problemes d'un país atrapat per una crisi econòmica -principalment per la caiguda del petroli-, social -per l'augment de desigualtats seculars i la inseguretat- i institucional -per la bancarrota d'un Estat malalt de corrupció i malbaratament-, culminada amb el procés que ha apartat Dilma Rousseff de la presidència.
El temor que les infraestructures i els estadis esportius no estiguin acabats a temps persisteix, però l'últim sobresalt posa en qüestió, fins i tot, la conveniència de celebrar-hi els Jocs. Més de 150 científics han dirigit una carta a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i al COI en què es pronuncien a favor d'ajornar-los o de canviar de seu davant l'amenaça de la difusió mundial del virus del Zika i de la malaltia, que comporta el greu risc de microcefàlia en nadons de dones que s'hagin infectat durant l'embaràs. El mateix Pau Gasol, un dels millors esportistes espanyols de la història, ha expressat els seus dubtes de participar en un esdeveniment que atraurà més de mig milió de visitants d'arreu del món.
Malgrat que l'OMS va qualificar el febrer d'emergència global l'avanç del Zika a Amèrica Llatina, no s'han destinat els fons i programes per a una adequada i ràpida investigació a la recerca d'una vacuna. Una cosa que únicament està a l'abast dels Estats Units i de les potències europees, que només semblen haver despertat davant la imminència dels Jocs. A l'OMS, i al COI, cal atribuir-los que no han insistit a airejar més l'amenaça. Ara bé, és impossible canviar de seu dos mesos abans dels Jocs. I tampoc sembla gens probable que el COI, que va resistir els boicots de Moscou 80 i Los Angeles 84, decideixi ajornar un esdeveniment que és més negoci que esport. Per tant, seran els mateixos esportistes els que tindran l'última paraula a títol individual. I tant en un sentit com en l'altre mereixeran el màxim respecte.
