La ultradreta trenca dics a Europa
En les nostres societats democràtiques europees sempre hi ha hagut un sector de població més o menys minoritari o residual que s'ha identificat amb plantejaments d'ultradreta, racistes, xenòfobs o directament feixistes. La democràcia havia aixecat un cordó sanitari al seu voltant de manera que la seva influència era pràcticament inexistent així com la seva acceptació social. Avui aquell dic s'ha ensorrat i la ultradreta avança amb pas segur per gairebé tot Europa, fins i tot en aquells països com Holanda o Suècia tinguts com a models d'una democràcia que resultava envejable en la mesura que assegurava el respecte a les llibertats i a l'Estat del benestar. Com han demostrat les eleccions presidencials austríaques, en què el candidat ultra es va acostar al 50% dels sufragis, s'ha tornat acceptable socialment votar un partit d'aquestes característiques, i el voten des de tots els sectors de l'espectre polític tradicional, des de la dreta fins a l'esquerra.
De raons que expliquin per quin motiu la democràcia s'està deteriorant de tal manera, n'hi ha moltes i algunes entrellaçades que van des dels efectes de la globalització i la crisi econòmica que han generat enormes desigualtats socials, la nostàlgia d'un passat idealitzat, el refugi en la identitat nacional, el rebuig a les elits o la crisi dels refugiats. Davant aquest ascens preocupant convé rellegir la història europea. La ultradreta i els feixismes només han conduït Europa al desastre.
