La banalització de l'extrema dreta a Europa

El candidat de l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPÖ), Norbert Hofer, podria convertir-se aquest diumenge a Àustria en el primer president d’extrema dreta d’un país de la Unió Europea (UE). Hofer va obtenir el 35% dels vots en la primera volta de les eleccions presidencials a l’abril, més del triple que cadascun dels candidats del Partit Socialdemòcrata (SPÖ) i del Partit Popular (ÖVP). 

    L’últim sondeig de Gallup donava a Hofer la victòria amb el 53% dels vots davant el candidat independent Alexander van der Bellen, exlíder dels Verds. L’extrema dreta ha ressorgit amb força a Europa com una opció política acceptable per als ciutadans sota una pàtina de recuperada respectabilitat. Les forces d’extrema dreta i ultraconservadores han aconseguit l’estatus de partits «normals» gràcies a l’amnèsia col·lectiva respecte als règims autoritaris que es van establir a Europa en el passat, a la banalització dels seus plantejaments, a la passivitat dels líders polítics i a l’abandonament a la cuneta d’un percentatge creixent de la població a causa de les polítiques econòmiques que porten a terme els partits tradicionals.

    El triomf de Hofer i la conquista de la presidència d’Àustria per part de l’FPÖ suposaria un salt en l’expansió i normalització de l’extrema dreta a Europa. El president a Àustria té importants poders que Hofer ha indicat que està decidit a utilitzar, com el nomenament del canceller, la dissolució del Parlament o assumir el comandament suprem de l’Exèrcit.

    L’extrema dreta austríaca ja va entrar al Govern federal el 2000, en coalició amb el Partit Popular. Les sancions diplomàtiques imposades inicialment pels altres 14 països de la UE van ser aixecades al cap de set mesos, cosa que va legitimar de facto la participació de l’extrema dreta en els governs europeus i en els consells de ministres de la UE. L’FPÖ va participar en el Govern federal austríac fins al 2007. Fins i tot els socialdemòcrates van acceptar l’any passat formar un govern de coalició amb l’FPÖ a la regió de Burgenland.

    Àustria no és un cas aïllat dins la UE. L’extrema dreta forma part del Govern a Finlàndia (Partit dels Finlandesos PS) i a Eslovàquia (Partit Nacional Eslovac SNS) i a Dinamarca el Govern depèn del seu suport parlamentari (Partit Popular Danès DPP).

    A Croàcia, el Govern de la Unió Democràtica Croata (HDZ), membre del Partit Popular Europeu, ha rendit homenatge públic als morts de la feixista Ustasha, que van ser aliats dels nazis i responsables de la brutal matança de més de 350.000 persones, i el seu ministre de Cultura, Zlatko Hasanbegovic, és conegut per les seves simpaties fei­xistes.

    A Itàlia, la Lliga Nord va participar en els Governs de Silvio Berlusconi, i els antics neofeixistes del Moviment Social Italià (MSI), rebatejat com a Aliança Nacional, formen part ara del Poble de la Llibertat i del Partit Popular Europeu. Els sondejos auguren una victòria de la líder del Front Nacional ­francès, Marine Le Pen, en la primera volta de les eleccions presidencials del 2017 i el Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders condiciona l’agenda governamental holandesa.

    A Hongria, el primer ministre Viktor Orbán, un altre membre del Partit Popular Europeu, governa com un líder d’extrema dreta amb creixent autoritarisme, sense que la Comissió Europea hagi adoptat mesures efectives, tot i que ha restringit la llibertat de premsa, ha depurat la magistratura de jutges crítics i ha reescrit la Constitució a la seva mida. 

    Ara Polònia està seguint els seus passos amb la victòria del Partit Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski i la Comissió Europea ha de presentar el 23 de maig un informe sobre les derives autoritàries del Govern polonès en la seva política interna.

Notícies relacionades

L'odi que nia a Europa

Plorar de pena

    Els partits europeus estan oblidant els principis de la Carta de l’Atlàntic que van regir Occident després de la segona guerra mundial, com «assegurar a tothom millores de les condicions de treball, el progrés econòmic i la protecció social» i garantir que els ciutadans puguin «viure en llibertat sense por ni pobresa». 

    Els partits, en lloc d’oferir millors alternatives als ciutadans, es limiten a copiar i assumir part dels discursos de l’extrema dreta per no perdre vots. Fins i tot el president nord-americà, Barack Obama, ha advertit els líders europeus del perill per «la progressiva emergència del tipus de política contra la qual es va fundar precisament el projecte europeu».