tu i jo som tres
Bessons a ritme de Vivaldi
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Finalitzada la gestació de Samanta Villar , hem assistit al part (9 meses con Samanta, Cuatro). Era l'últim capítol de tres en què Samanta ens ha ensenyat, amb tot detall, les mutacions del seu cos, i també del seu estat d'ànim, durant les 37 setmanes que ha durat. Hi ha qui s'ha esquinçat les vestidures acusant d'exhibicionista Samanta. Més que una acusació, és una ingènua obvietat. La televisió és pur exhibicionisme en el 90% dels casos. Hi ha famílies virtuoses i assenyades que graven amb la GoPro o amb l'iPhone el part de la dona. I després convoquen veïns i amistats i els passen el gloriós moment del naixement dels seus fills. Els queda una tarda molt entretinguda, amenitzada amb canapès i espumes variades. Samanta ha fet el mateix, però a l'engròs, perquè ho vegi tot Espanya. Un moment interessant d'aquest últim capítol ha sigut quan les anàlisis i ecografies van detectar que els bessons no estaven ben col·locats. S'havien mogut. No encaraven la sortida. Home, és possible que aquestes criatures ja intuïssin, o percebessin, que a fora hi havia molt de moviment estrany. Per animar-los a sortir Samanta els va posar música clàssica. Va elegir Vivaldi, Les quatre estacions. Discrepo de la tria. En aquesta peça hi ha moments de violí molt agut, gairebé exasperant. Jo hauria elegit el Mambo número 8 de Pérez Prado, que convida al moviment i a la marxa. En qualsevol cas, els bessons van néixer finalment la mar de saludables. Felicitem, doncs, Samanta. Ha aconseguit dos èxits d'una sola tacada. Primer, ser mare. I en segon lloc , fer de la seva intimitat un espectacle que ha despertat la curiositat de les masses. Aquesta vegada s'ha complert el refrany al peu de la lletra: els nens arriben amb un pa sota el braç. Aquests simpàtics bessons arriben amb tot un negoci televisiu sota el braç.
'THE PANAMA PAPERS', DE FRANÇA
A TV-3 han emès un documental sobre els Papers de Panamà (Sense ficció). Un treball comprat a una productora francesa. Ens han ensenyat les trampes de personatges rellevants: Michel Platini, l'industrial Gérard Autajon, les martingales en paradisos fiscals de la Banca Rothschild... ¡Ah! És molt lloable que TV-3 ens ensenyi als evasors de França. Fer una cosa semblant a Andorra, o a Catalunya, no tindria sentit. Aquí no hi ha evasors amb societats offshore. Com a màxim, alguna deixa, alguna herència antiga, gairebé sense importància.
