Una altra visió de Medicina a la UPF

El projecte dels estudis de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va començar a gestar-se fa 25 anys, com una iniciativa docent innovadora, com assenyalava Antoni Sitges Serra en aquestes mateixes pàgines el passat 21 d’abril al fer un balanç que no comparteixo. Des del meu punt de vista, els elements més novedosos, que s’han materialitzat amb el temps, són una metodologia educativa pròpia i perfils específics dels futurs professionals. Quant a la primera, s’ha comptat des del principi amb la inestimable ajuda d’un grup de professionals experts en educació en Ciències de la Salut.

Aquest grup ha rebut successius guardons a l’excel·lència docent per part de la Generalitat de Catalunya. Algunes de les innovacions més rellevants han estat la incorporació de l’aprenentatge basat en problemes (ABP), la immersió dels estudiants en el mon clínic des del primer curs, compartir les classes de les assignatures dels primers cursos amb estudiants de Biologia Humana, així com les d’alguns cursos clínics amb estudiants d’infermeria, la presentació sistemàtica de classes i exposicions temàtiques per part dels estudiants, les estades en centres clínics i de recerca punters tant nacionals com internacionals, l’autoria d’un treball de recerca al llarg dels últims cursos, una gestió i interlocució molt directa a nivell institucional i de facultat, i l’aprenentatge de competències transversals: el treball en equip, la utilització de les bases de dades biomèdiques i la millora de la seva expressió escrita i oral a nivell científic.

Quant als perfils professionals específics de la nostra facultat, se’n van definir dos com a valor afegit a l’ensenyament tradicional en altres facultats. Un primer perfil derivat d’una formació adequada per a futurs metges de família, amb especial atenció a l’epidemiologia i la salut pública, i un segon perfil basat en un fort component científic i de recerca, destinat a nodrir en un futur els importants grups de referca biomèdica (clínica y bàsica) del nostre país. 

Per a tots dos objectius, el professorat va incorporar docents rellevants no únicament en disciplines clíniques, sinó també en epidemiologia i salut pública, així com en ciències més bàsiques (molts d’ells metges, però també llicenciats en biologia, bioquímica i totes les àrees del saber relacionades amb la medicina). Creiem fermament que en l’actualitat els docents no s’han de classificar per la seva llicenciatura-grau d’origen, sinó per les seves competències presents. De la mateixa manera, avui en dia els grups clínics i d’investigació mèdica tendeixen a ser multidisciplinars, per poder complementar els mutus coneixements i habilitats. Això, doncs, no és una debilitat, sinó una fortalesa: disposar de professionals complementaris per aconseguir una docència òptima. De fet, el sistema d’ensenyament sembla adequat, ja que en una recent anàlisi de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques amb la Fundació BBVA els nostres estudis han estat classificats com els millors d’Espanya per a l’ensenyament de la medicina.

Pel que fa a no minimitzar l’impacte del MIR en el nostre model d’ensenyament, cal indicar que el món real no és, desgraciadament, el món ideal. Al nostre país, la formació mèdica especialitzada passa per un sistema excel·lent, encara que amb alguna limitació, com podria ser un tipus concret memorístic d’examen MIR. Certament no és l’ideal per seleccionar futurs especialistes mèdics, però és equitatiu per a tots els aspirants i sobretot, és el mètode actualment vigent. Per tant, la nostra obligació és formar els nostres estudiants de medicina el millor possible, però també assegurar-nos que accediran en les millors condicions a la seva futura especialització (amb opcions de triar l’especialitat desitjada i el lloc on realitzar-la). 

De fet, una bona formació assegura l’èxit en l’examen MIR. La prova d’això és que tots els estudiants de la primera promoció que s’hi van presentar van conseguir plaça en la darrera convocatòria, i els nostres estudis, compartits amb l’excel·lent professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, van quedar classificats en 2a posició de tot l’Estat en la classificació del Ministeri de Sanitat.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Per tot això, i com han reconegut repetidament diversos rànquings, el nostre pla d’estudis, compartit amb la Unitat docent de la UAB i amb els centres assistencials del Parc de Salut Mar, sí que representa una alternativa innovadora i de qualitat als estudis tradicionals de medicina.

Metge i degà de Ciències de la Salut i la Vida de la UPF, cap del servei clínic de pneumologia a l’Hospital del Mar.