La quinta dels voltors

Aquest any és el 10è aniversari del campionat d'Espanya de la corrupció, obert el 2006 amb el cas Malaia: Roca, Julián Muñoz, Pantoja... Aquesta trama va suposar que per primera vegada es dissolgués un ajuntament. En aquesta dècada prodigiosa s'han viscut moments inoblidables, des de la Gürtel fins als ERO, passant per les mans netes d'Urdangarin. És la lliga dels homes extraordinaris: Rato, Pujol, Fabra i una llarga llista d'aspirants al Pitxitxi de la corrupció, per la quantitat de gols que ens han colat. Uns fenòmens driblant el fisc, escapant-se de gairebé tota la legalitat i fins i tot contraatacant, com Soria amb les seves fabuloses excuses. Fins i tot algun d'aquests cracs ens ha delectat repetint la jugada, perquè no penséssim que la primera vegada va ser casualitat. Aquí tenim Mario Conde, que ja ha passat dues vegades per la trena. ¡Quant talent junt! És la quinta dels voltors. ¿Com és possible que amb tanta estrella no hagi tret ningú una col·lecció de cromos amb aquests artistes? L'àlbum podria ser de tapa dura a joc amb la seva cara.

O en lloc de cromos, fer un museu de la corrupció. Amb diner negre, és clar. Si el franquisme té carrers, ¿per què la corrupció no pot tenir un museu? Segons alguns, no té sentit esborrar els franquistes de la llista de carrers perquè el franquisme és història. Més història és la corrupció: la història interminable. És una llàstima que Espanya sigui tan bona en corrupció, i no li tregui partit. Sense anar més lluny, la setmana passada ens van visitar 3.000 xinesos convidats per Tiens, empresa que pretén invertir al nostre país. Per cert, el nostre Govern en funcions n'està encantat.

Un museu de la corrupció

Notícies relacionades

Mario Conde, detingut per repatriar diners des de Suïssa

El PP de les Canàries ovaciona José Manuel Soria després de dimitir

Sort que la Xina és d'allò més democràtica, perquè si l'empresa fos veneçolana hi hauria queixes. El museu de la corrupció l'hauríem pogut ensenyar als 3.000. I, després de tornar al seu país, parlarien amb tant entusiasme que no pararien d'arribar xinesos per veure'l. Ho petaríem en turisme, perquè no hi ha res millor per a un turista que sentir-se com a casa. I quan un xinès veu corrupció, no pot sentir-se desplaçat. Per favor, ¡un museu de la corrupció, ja!

A Espanya s'han donat iniciatives per fer museus de les corrupteles, però incomprensiblement han sigut rebutjades. A Torremolinos, un regidor d'IU va proposar en un ple que la ciutat fos seu del primer Museu de la Corrupció i el Malbaratament, però van passar d'ell. I a fora ens han agafat la davantera. Al Paraguai van fer una exposició itinerant, i ho van clavar. ¿Hi ha alguna cosa més itinerant que la corrupció, que va d'un lloc a l'altre i està per tot arreu? I als EUA un professor impulsa un museu de corrupcions. Per poder visitar-lo, no s'haurà de pagar entrada i sí subornar el porter. Ja estem trigant a copiar-lo. Sense pagar drets d'autor, per descomptat.