L'estratègia del PP

Pel que se sent, es diria que el PP ha ordenat als seus corifeus mediàtics que facin tot el possible perquè creixi l'abstenció. I potser ho aconseguirà, ja que la dreta domina l'escena mediàtica i influeix de manera determinant en la conformació dels missatges que la gent rep. Aquest poder no li va evitar perdre més d'una tercera part dels seus vots fa cinc mesos. Per a això feien falta altres coses. Però pot permetre-li avorrir el personal fins al punt que una part conclogui que com que tot seguirà igual no val la pena molestar-se a votar.

Que Mariano Rajoy comenci la nova campanya repetint el mateix que ha estat dient des de fa mesos indica que els trets poden anar per aquí. Desmobilitzar l'electorat potencial dels altres partits amb l'esperança que el seu es mantingui incòlume pot donar-li la presidència del Govern. Segurament jugarà aquesta carta fins al final. Tampoc en té cap altra. Ni ell ni el PP poden renovar el seu discurs i no tenen més remei que repetir tot allò del creixement, de l'estabilitat i del sentit comú que, en boca de Rajoy, és reacció pura en la seva versió més cutre.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La mala situació interna, i externa, del PSOE no anima a pensar que es pugui fàcilment desmuntar aquesta mentida. I encara que Albert Rivera segueixi lluint la seva frescor, Ciutadans sembla cada vegada més atrapat per la dinàmica del PP i corre el risc de desdibuixar-se del tot. I el que és pitjor, cap d'aquests dos partits transmet ja la sensació que estan aquí per canviar una cosa important. Aquest recurs se'ls ha esgotat. Veurem si són capaços de renovar-lo durant la campanya.

Queden Podem i IU. Si s'ajunten poden millorar les seves posicions. Però està cada vegada més clar que quedaran fora del joc del poder. La incògnita és si sabran portar la seva marginalitat per fer que l'estany es mogui. Cosa que no és impossible.