¿Catalunya té marca?

Les marques, en general, són dispositius de gestió de percepcions en positiu per tal que ens decantem per una o altra opció de compra. En el cas de les marques associades a territoris, del que es tractaria és de fomentar la promoció econòmica dels llocs, que sovint es tradueix en la captació d'inversions, talent, infraestructures, etcètera.

La imatge i la reputació dels llocs han esdevingut dos intangibles d'enorme vàlua per tal de preveure les possibilitats de prosperitat econòmica i social que s'auguren per a determinats territoris. Assistim, també, a la reivindicació del paper dels ens subestatals en el marc de la representativitat i les relacions internacionals. Això ens porta a parlar, per una banda, de les marques territorials i, per l'altra, de la diplomàcia pública.

En el segon cas -això és, la diplomàcia pública-, el Govern de Catalunya ha posat en marxa un ens formal anomenat Diplocat, que s'encarrega de gestionar aquesta nouvinguda diplomàcia que va més enllà de la representativitat internacional exercida per la diplomàcia tradicional, l'exercida, pròpiament, per les nacions amb Estat.

En el primer cas, o sigui, la marca Catalunya, em fa l'efecte que queda camí per recórrer. Un dels gurus de l'àmbit del 'place branding', Simon Anholt, sempre diu que no val la pena gastar-se ni un cèntim d'euro en una banderola per tal de promocionar un territori. Les marques associades a llocs no van d'això. Del que es tracta és de projectar, internament i externament, tots els actius diferencials (tangibles i intangibles) de què disposa un determinat lloc.

Per tant, podríem dir que la marca territorial és resultat directe d'una determinada gestió del territori i no pas, únicament, una eina per a la seva promoció. Així, la marca es construeix sobre la base de les evidències de gestió d'unes determinades singularitats. En els últims anys, tenim moltes d'aquestes 'evidències' que ens fan pensar en la necessitat de construir un relat compacte i persuasiu de país, que permeti projectar a escala internacional els valors i/o atributs que Catalunya està en disposició d'oferir a la gent de casa i a la comunitat internacional.

A tall d'exemple, i recentment, llegíem a la premsa que Catalunya havia estat distingida, per part del prestigiós rotatiu 'Financial Times', com a millor regió del sud d'Europa per invertir-hi els anys 2016 i 2017. L'informe destaca, entre d'altres, l'excel·lent clima empresarial i la seva estratègia per captar inversions estrangeres. Aquest és un argument de marca Catalunya que ens ve donat, una evidència de la qual els parlava abans.

I en això consisteix, al meu entendre, 'construir' o bé fer emergir (per dir-ho d'alguna manera) una marca de territori que busca, al cap i a la fi, millorar la qualitat de vida de la gent que hi viu. Quan assegurem que una marca projecta singularitats, doncs el que fa, precisament, és això: ensenyar al món el reguitzell d'arguments que fan que un territori sigui únic i singular. Qui sap si això mateix pot esdevenir un argument de sobirania nacional.

Un col·lega de la universitat publicava, l'altre dia, al seu compte de Twitter: «Hi ha qui descobreix la sopa d'all i no sap veure que és de ceba». Doncs això mateix, no cal grans artificis a l'hora de construir una marca de territori. La marca, precisament, hauria de ser un dispositiu amb capacitat per aglutinar els actius tangibles i intangibles d'un territori a partir de la projecció d'allò que té i, per tant, del que ja és i no del que aspira a ser. Quelcom tan senzill com projectar realitats i no voluntats.

En el cas de Catalunya, crec que tenim un argumentari llarg i convincent. A banda del 'Financial Times', tenim moltes altres evidències que permeten trenar un discurs coherent i honest al voltant de la marca Catalunya. En aquest sentit, i molt recentment, també hem llegit als diaris que l'economia catalana va atraure 5.224 milions d'euros l'any 2015, que permet situar Catalunya com a quarta regió d'Europa en la captació d'inversió estrangera.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

A aquesta dada, cal afegir-n'hi d'altres, com per exemple la recerca que, mitjançant els Centres de Recerca de Catalunya en companyia de les universitats catalanes, entre d'altres, exerceixen en el marc de l'European Research Council.

Per reblar el clau, no cal que els parli ni escrigui sobre les icones de l'esport, del patrimoni o del turisme que projecten la identitat catalana arreu del món. Disposar d'una marca que representi un territori no és obeir la dictadura del capitalisme, ni tampoc un exercici d'esnobisme a distància de la nostra realitat quotidiana. És simplement 'existir', ser present en una nova Europa de les regions legitimades i reconegudes en funció de les seves respectives singularitats.