Cap rapat i entre reixes

El periple, el tour pels convents, de les cinc noies aspirants a religioses segueix el seu curs (Quiero ser monja, Cuatro). Les van portant per diferents monestirs perquè sàpiguen que la vida monacal fa olor de roses, però que també té alguna espina. Aquesta setmana les van transportar fins a Onil (Alacant), al convent de les Caríssimes Germanes Justinianes, orde de clausura que va fundar el 1404 sant Llorenç Justinià, primer patriarca de Venècia. La càmera es movia al voltant d'aquestes noies buscant moments compromesos per a elles. És la base del reality: busquen, o creen, moments incòmodes que provoquin tensió en les noies. Per exemple, quan la mare priora les va invitar a rapar-se el cap. No va ser una ordre. Va ser un suggeriment. Només va acceptar ser rapada la jove Paloma, que és la que sembla tenir més vocació de monja. Mentre a Paloma li anaven passant una maquineta elèctrica, les altres quatre aspirants s'estremien. Deia Juleysi: «A mi els cabells no me'ls toca ningú», i acariciava amb delectació la seva bonica melena. Juleysi és la que està donant més joc. És perfecta per al reality show, perquè té el seu nòvio, Alberto, que l'està esperant fora. No hi ha dia que no parli d'ell. I la càmera l'enfoca entretenint-se en els seus dubtes i angoixes. Vol saber si l'ardor que sent per Alberto és superior a la passió que sent per Déu. Per ara no s'aclareix. I aquest desassossec és perfecte per al docu-show. Un altre moment de tensió va ser quan les joves van rebre la visita dels seus familiars des de darrere de les reixes de la clausura. ¡Ah! Aquest ha sigut un altre ingredient que el reality ha treballat a fons. Estar tancades rere barrots de ferro els ha produït una certa irritació, però també fragilitat, dependència i submissió. Si fa tres mesos algú hagués ficat Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera junts en una cel·la enreixada, una de dues, o s'haurien anat matant entre ells a queixalades, o potser ara ja tindríem Govern. Qui ho sap.

L'ÀNIMA ÉS UNA GLÀNDULA.- Ens ha advertit Iker Jiménez (Cuarto mil·enio, Cuatro) que l'ànima penetra en el cos a través de la glàndula pineal que tenim al cervell. Diu que això passa a les set setmanes de vida del fetus. I assegura que per aquest mateix lloc també surt l'ànima, cap a l'èter, quan un es mor. Discrepo d'això últim. En conec més d'un a qui l'ànima ja els ha abandonat fa temps. I no estan morts.