El paper del Rei davant la dissolució de les Corts
Temps de descompte
Felip VI crida els partits perquè és bo que verbalitzin la impossibilitat de construir una majoria
abertran32542369 gra275 madrid 25 01 2016 el rey felipe vi i 160412105937 /
En cap disposició constitucional es preveu que el Rei hagi d'obrir ara una nova ronda de consultes amb els partits polítics per constatar si algun candidat pot ser investit president del Govern. En realitat, des que va proposar Pedro Sánchez perquè intentés la investidura -després del rebuig de Rajoy -, els terminis van començar a córrer, de manera que, com preveu l'article 99.5 de la Constitució, si en el transcurs de dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat obté la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà les dues cambres i convocarà noves eleccions. Amb la proposta formal d'un candidat, el Rei ja va desbloquejar el procediment i des d'aleshores sabem que si ningú és capaç de construir una majoria alternativa, el 26 de juny hi haurà noves eleccions.
No obstant, el Rey ha decidit entrar en escena i ha mogut fitxa. Hi ha irromput sense necessitat, ja que el mecanisme electoral s'havia d'activar automàticament. Però, ¿per què ho ha fet? El Rei no va intervenir després del fracàs de la primera investidura de Pedro Sánchez. Va optar per no obrir una nova ronda de consultes. I va fer bé: es va circumscriure a la seva posició institucional i es va allunyar del debat partidista, deixant en mans de la política la capacitat d'articular una nova majoria, ja que no figura entre cap de les funcions que se li atribueixen la d'intervenir en el debat per forjar un acord. La seva funció ha de limitar-se a proposar candidat una vegada escoltats els grups polítics, i aquesta proposta ha de ser una mera formalitat, no pot ser una decisió discrecional. El Rei s'ha de «limitar» a proposar el candidat que li ofereixi garanties de construir una majoria suficient per superar el debat d'investidura, perquè els actes del Rei són «deguts».
Llavors, ¿per què intervé ara? En primer lloc, una vegada s'ha confirmat, políticament i mediàticament, la ruptura de les negociacions entre PSOE, Podem i Ciutadans, és molt rellevant des del punt de vista institucional que el Rei constati aquesta impossibilitat real de construir majoria alguna. Arribats a aquest punt és important que no hi hagi res que quedi a expenses ni de l'especulació, ni de la interpretació interessada, del present i per a la història. Segons l'article 99.5, el Rei, amb el referèndum del president del Congrés, ha de dissoldre les Corts i convocar eleccions. Per això és bo que abans de fer-ho, encara que sigui la primera vegada en la nostra curta història democràtica, els partits verbalitzin expressament, en seu institucional, no només de manera mediàtica, que ha sigut impossible construir qualsevol majoria. És molt probable, fins i tot, que canviïn el llenguatge utilitzat, i fins i tot els motius al·legats, i aquests són els que quedaran per a la història. Si s'han de convocar noves eleccions s'ha de fer amb la confirmació ben clara que l'aritmètica parlamentària i els condicionants polítics actuals l'han impedit. En altres paraules, el Rei vol aixecar acta de la sessió i certificar que cap candidat té els suports suficients.
Però la intervenció del cap de l'Estat té una altra virtut que, encara que no estigui escrita, és determinant. Amb el seu moviment, el Rei escurça els terminis del procés. Sense la seva intervenció, la data límit per aconseguir una investidura hauria sigut el 2 de maig. Hi havia la possibilitat d'esprémer fins a l'últim segon per trobar una solució (com va succeir amb l'elecció de Carles Puigdemont com a presidentde la Generalitat), allargant una falsa incertesa. Anunciant que la setmana que ve cridarà a consultes els líders polítics, provoca dos efectes: primer, que si algú pot construir una majoria de govern, ho faci abans d'aquesta reunió perquè, si no, no tindrà cap més possibilitat, i, segon, que si ningú aconsegueix articular-la, quedi inaugurada la campanya sense necessitat d'esperar fins que s'esgoti el termini.
I això és molt important, perquè durant tot aquest temps (gairebé dues setmanes) ens estalviarem debats parlamentaris estèrils amb votacions de mocions i resolucions que, encara que puguin tenir una base ideològica, són pur tacticisme, una mena de proclames intercanviades sense destinatari final i d'impossible compliment: el Govern està en funcions i l'únic que poden fer aquestes iniciatives és generar falses expectatives, ja que la correlació de forces no es correspon ni amb el Govern en funcions ni amb el que pugui sorgir en les pròximes eleccions. A més a més, qualsevol acord al qual ara pugui arribar-se té una vigència limitada: decaurà quan es dissolguin les Corts.
Benvinguda sigui, doncs, la consulta reial, encara que només sigui per desencallar. Que cadascú vagi preparant els seus arguments per a la cita. I que cadascú comenci a ocupar les seves posicions de combat.
