Paradisos

Mario Conde a la presó per mirar de blanquejar una xifra escandalosament elevada de diners. Cada dia es publica un seguit de noms que han xipollejat a les platges de Panamà. La llista completa ens la imaginem tan llarga que dubtem de les nostres reserves d'indignació. Vindrà un dia que ja no ens afectarà res, si és que no ha arribat ja. Mentrestant, la majoria ens preocupem per completar la nostra declaració de renda. I, compte, no cometem un error. Sabem que la ira d'Hisenda serà implacable. La transparència és un valor obligat per als que no tenen bitllet als paradisos fiscals.

Barcelona activa un pla de xoc per acabar amb els guetos escolars. La pobresa s'instal·la a les famílies, es cola al col·legi i és un llast per al futur. Nens que mai han anat al Tibidabo o a la platja. Que deambulen pel carrer sense res a fer en una ciutat que ni tan sols coneixen. Sense ningú que pugui atendre'ls. Que abans de col·locar Panamà en un mapa o comprendre la paraula paradís, ja saben que el món es divideix entre els uns i els altres. I que a ells els ha tocat mirar el luxe des d'un aparador i, potser, acumular indignació. Més males notes. Abandonament prematur dels estudis. Formació insuficient… La segregació a les escoles és la pobresa de la democràcia del demà. L'exclusió d'uns implica la falta de benestar de tothom. En el fons, el Tibidabo i Panamà no estan tan lluny quan es converteixen en símbols de la desigualtat.