2
Es llegeix en minuts

L'augment de la pobresa i la desigualtat social tendeix a traduir-se en un augment paral·lel de la segregació escolar. Així queda demostrat en la investigació sociològica. Parlem de segregació entre escoles quan la composició social tendeix a ser homogènia, de tal manera que les famílies i els alumnes desafavorits es concentren en les mateixes escoles i la resta de classes i capes socials busquen escoles de famílies semblants. Parlem d'escoles-gueto on no existeix interclassisme, mixtura, diversitat o, com diuen els anglosaxons, social mixing. En suma, on la composició social no és pluralista i múltiple. D'aquesta manera, es limita extraordinàriament el poder cohesionador i inclusiu de l'escola com a espai cívic compartit entre diferents.

La polarització social entre escoles segons el poder socioeconòmic de les famílies a Catalunya és una de les més altes d'Europa. A Barcelona la segregació escolar és més alta que la segregació residencial. Cada matí veiem autobusos escolars o pares que traslladen els seus fills a escoles que estan situades en barris que no són els de la seva residència. Opten per escoles concertades fora del seu barri. És el que en sociologia coneixem com a vol blanc white flight, la fugida de les classes mitjanes blanques del seu barri per evitar escolaritzar els seus fills amb alumnes i veïns immigrants o de pitjor condició socioeconòmica. D'aquesta manera, s'agreuja la concentració d'alumnat estranger i pobre en escoles-gueto on no troba cap altre tipus de companys que li serveixin de referents diferents. Es perd d'aquesta manera la possibilitat de reagregar, d'educar i d'aprendre a conviure entre diferents i de socialitzar-se com a veïns en condicions de mestissatge i diversitat.

El govern municipal d'Ada Colau anuncia la seva decisió de lluitar contra la segregació escolar i recosir les fractures obertes per tanta desigualtat social agreujada per la crisi. Començarà als barris de la franja del Besòs potenciant un programa ambiciós d'oci educatiu per a aquest estiu però que anirà molt més enllà. Ha pres una decisió valenta i correcta que altres alcaldes socialistes i convergents no van prendre en el passat. No és un tema fàcil, i convé que sigui assumit per tots els partits demòcrates com una prioritat de ciutat, al marge d'ideologies. Encara més, ha de ser assumit en forma d'aliances estables amb múltiples actors, perquè ens hi juguem molt.

Notícies relacionades

Si Barcelona es vanagloria de ser la capital mundial de les tecnologies digitals o la preferida per les anomenades classes creatives, no podem acceptar una Barcelona dual i segregadora des de les seves escoles i instituts. Si no lluitem des d'avui mateix contra la segregació escolar, si no potenciem una ciutat més col·laborativa, inclusiva i amb social mixing des de les seves escoles, empobrim la democràcia i la cohesió social futura. No ens queixem després, que serà ja tard.

Som davant del gran desafiament de la governança urbana: construir confiança mútua des de la diversitat com una realitat enriquidora i transformadora. En altres latituds ja ens han agafat avantatge i ho tenen més assumit. La clau està a enfortir un servei públic educatiu equiparat en qualitat i recursos a tots els barris, on el social mixing i la diversitat no siguin font d'amenaces o temors sinó el pilar per reconstruir una igualtat ciutadana més cosmopolita.