Un llarg conflicte mediambiental
L'Algarrobico, camí de l'enderrocament
L'hotel és el símbol d'una destrucció del litoral a la qual han contribuït els poders públics
LAlgarrobico, camí de lenderrocament_MEDIA_2 /
Els procediments sobre l'Hotel del Algarrobico (Parc Natural del Cabo de Gata-Níjar, Almeria) han finalitzat. El Tribunal Suprem, després d'una llarga deliberació, ha declarat que l'àrea és de protecció ambiental, en dues sentències de 10 de febrer de 2016.
La construcció d'un macro complex hoteler a 14 metres de la ribera del mar és el símbol d'una època. Símbol del desenvolupament econòmic a través de la construcció; símbol d'una gestió del litoral que ha permès la seva destrucció, malgrat que, des del 1988, es disposava de normativa per proporcionar-li un nivell de protecció adequat. Una destrucció a la qual van contribuir els poders públics, per acció o omissió. L'última baula és la llei de costes del 2013, amb un contingut que està molt allunyat del seu títol.
Com és sabut, es tracta d'un litigi antic i complex. S'ha de recordar, per això, les seves dades essencials: 1) La Junta d'Andalusia aprova el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals, on apareix que l'Algarrobico és sòl no urbanitzable. 2) El 1997, la Junta canvia la seva classificació a sòl urbanitzable, incomplint les normes d'espais naturals. 3) El propietari sol·licita el 2001 la llicència per construir-hi. 4) El 2003 es concedeix aquesta llicència, amb exempció del 99% de taxes i s'inicien les obres. L'edifici de l'hotel se situa a 47 metres del domini públic i la piscina i altres construccions, a tan sols 14 metres. 5) El 2005 s'aprova la delimitació que incorpora la franja posterior al domini públic i es comencen els tràmits per a l'expropiació del terreny. 6) El 2006 es paralitzen cautelarment les obres per l'acció plantejada per una associació ecologista. 7) El Consell de Ministres declara el 2007 la utilitat pública del paratge per incorporar-lo al domini públic. 8) El 2008 la Junta d'Andalusia aprova un nou Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals que el qualifica com a zona degradada i que va ser suspès. Des d'aleshores, l'assumpte ha estat als tribunals fins al passat 10 de febrer.
A més a més, és un assumpte especialment complex perquè hi ha tres línies de recursos amb principis diferents:
-Una primera que afecta la delimitació de la platja, ja que l'hotel ocupava domini públic. La delimitació ha sigut confirmada unànimement per tots els tribunals de justícia.
-Una segona que afecta la llicència d'obres, que depèn tant de la consideració del bé com a domini públic com de la seva ordenació urbanística i ambiental.
-Una tercera, que analitza la legalitat de l'ordenació urbanística i de protecció ambiental de la zona on s'ubica el complex.
Les dues sentències de 10 de febrer de 2016 declaren una dada òbvia observant les fotos de l'enclavament: no estem davant d'una «àrea urbanitzable mancada d'interès ambiental protegit», sinó davant d'una zona qualificable com a «àrea ambientalment protegida», com va assenyalar el TSJ d'Andalusia. Amb això, només es pot fer que enderrocar l'hotel, igual que va passar amb el Gran Hotel Atlanterra, de Zahara de los Atunes (Cadis) el 2002 o el Club Med, del Cap de Creus (Girona), el 2007.
No hi ha, de fet, una altra opció que tirar a terra el complex hoteler. En aquest sentit, el 2011, estant Zapatero a la presidència del Govern, es va subscriure un protocol amb la Junta d'Andalusia per col·laborar en la demolició, que va ser ratificat per Arias Cañete el 2012. En la seva virtut, l'Estat correria amb els costos de l'enderrocament i la Junta d'Andalusia amb el desenrunament i la restauració ambiental de la zona. Aquest protocol és el que substancialment s'aplicarà després de les reunions celebrades entre l'Estat i la comunitat autònoma.
Notícies relacionadesFins i tot amb l'alegria que l'hotel sigui convertit en runa, la lectura de les sentències d'aquests litigis condueix a un cert amargor. Deixant de banda la gestió de la ministra Narbona, l'actuació administrativa ha sigut «manifestament millorable» a la vista de l'objectiu de creació d'un parc natural o si examinem la finalitat de la llei de costes del 1988 o de l'article 132.2 de la Constitució. Una crítica que inclou la Junta, que després va rectificar la seva actuació, i l'ajuntament de Carboneras, que va incórrer en una il·legalitat flagrant a l'hora de recollir les previsions de la llei de costes en el planejament. La indemnització al promotor, no fixada a les sentències, serà la conseqüència d'aquesta mala praxi administrativa.
Quan sigui demolit l'Hotel del Algarrobico i es restauri l'entorn natural, s'ha de posar el punt de mira en els 'altres Algarrobicos' que van florir a la costa i que han provocat una «destrucció sistemàtica», i que recull el títol dels informes presentats per Greenpeace sobre el nostre litoral.
